Un seguidor de l’Atlético de Madrid va rebre tres ganivetades, –a la cuixa, al braç i a l’esquena– dimecres, abans de l’inici de l’Atlético-Sevilla de copa, als voltants del Wanda Metropolitano, un nou episodi de violència en el futbol espanyol. L’aficionat va ser operat i ja està fora de perill. Ahir va ser detingut el presumpte autor de l’apunyalament, un ultra, també seguidor del conjunt colchonero, que ja havia estat detingut el 1998 per la mort del seguidor de la Real Sociedad Aitor Zabaleta, tot i que finalment no va ser acusat de res.

A Cornellà-el Prat, segons es va revelar ahir, els Mossos van impedir l’accés al camp a un grup de radicals del Barça que tenien entrades que només eren aptes per a aficionats de l’Espanyol.

En quasi cada jornada de lliga, s’escolten en algun estadi insults i crits contra els equips rivals. La LFP en fa un informe –no sempre exhaustiu, com s’ha pogut comprovar, segons quins són els crits que es fan– en base al qual s’inicien les accions oportunes per part de les autoritats.

I tot plegat, en l’autoanomenada millor lliga del món. No s’hi val a dir que la violència en el futbol espanyol ha disminuït en els últims anys. És veritat, però quan parlem de violència, i no només en el futbol, només hi ha un camí: el de la tolerància zero. Les autoritats saben què fan determinats grups de diversos clubs, estan totalment identificats, i només cal tenir voluntat per actuar.