Quique Sánchez Flores, “un constructor de somnis” –així es va autodefinir–, ha estat destituït a l’Espanyol per evitar un malson, el descens. Poc probable però no impossible per al quart pitjor equip de la segona volta. Que Quique no tenia futur al club s’intuïa des que va airejar que li havien promès uns fitxatges (Banega, Borja Valero, Mariano) i n’havien vingut d’altres (Darder, Sergio García, Sergio Sánchez...), des que al gener no va dissimular l’intent de marxar a l’Stoke City –Chen Yansheng li va fer la creu– i des que fa poc va reclamar que les expectatives que genera el discurs del club s’adiguin al potencial esportiu real.

Quique ha tingut una plantilla millor que la del curs passat, però no n’ha tret prou suc. La gestió del vestidor, arraconant jugadors que li havien recriminat algunes actituds, li ha representat un distanciament de la plantilla. Un punt dels últims 15 i sense fer ni un gol ha precipitat la destitució. Però tot plegat no pot amagar que dels arquitectes del primer any de Chen, el conseller delegat Ramon Robert, el director esportiu Jordi Lardín –no volien que planifiqués el curs vinent– i el mateix Quique, ja no en queda cap al club. Són decisions de la propietat, abans que la grada se li giri en contra, però no contribueixen a l’estabilitat que necessita l’Espanyol.