Opinió

Catalunya, un país esportiu

Modernitzar Catalunya a principis del segle XX també es va manifestar a través de l’esfera esportiva

No és casualitat que l’esport brollés a Catalunya amb anterioritat i més ímpetu que en altres indrets de la geografia hispànica. És indubtable que històricament el nostre país ha estat el motor esportiu de l’Estat espanyol, una energia que es farà palesa en la seva perllongada i perseverant vocació olímpica. De bell antuvi el fet esportiu reflectirà un considerable desenvolupament sociocultural i expressarà les noves tendències europeïtzadores. També va ser una aposta a favor del progrés i l’esperit liberal i, per tant, en contra de l’eixorca política espanyola del moment. En un context marcat per la creixent consolidació social de l’esport, i només a tall d’exemple, el 1860 Joaquim Ramis inaugurava el primer gimnàs barceloní, el 1891 apareixia el Centre Excursionista de Catalunya, el 1907 es constituïa el Club Natació Barcelona, el 1910 naixia el Club Deportiu Terrassa i un any després es disputava la primera Volta Ciclista a Catalunya, una de les més antigues del món. No hi ha dubte que la modernització social d’aquella Catalunya també es va manifestar a través de l’esfera esportiva.

Dins d’aquest deixant, hi trobem la figura de Josep Elias i Juncosa (1880-1944), periodista, sportman i autèntic precursor de l’olimpisme català. Tal com explica Conrad Vilanou, Elias fou un notable prohom de l’esport que no buscava crear campions ni assolir rècords. Tenia unes aspiracions molt més transcendents: la pràctica esportiva s’havia d’orientar envers el món de la vida, tot desplegant aquells valors que fornien el joc net (fair play). Es tractava, doncs, d’una veritable educació integral que facilitava la concepció clara i l’esperit ferm. En definitiva, l’esport havia de ser una preparació vital, perquè, més enllà de la victòria o la derrota, el que cercava aquella pedagogia esportiva era enfortir el caràcter del jovent. L’esport els imprimiria el tremp necessari per afrontar amb garanties l’exigència de guanyar-se la vida. Actualment cal destacar el paper rellevant que té l’activitat esportiva en la vida de molts conciutadans nostres. Esperem que –en sintonia amb l’olimpisme– pugui contribuir a forjar el seu tarannà. És indiscutible que la musculatura moral necessita exercitar-se molt per vigoritzar-se.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)