Opinió

Dos regals

En el partit contra l’Alavés els jugadors del Barça van començar a errar les ocasions de gol. Dembélé, tan atrevit fins ara, només maldava per retornar pilotes a Messi. Rakitic xutava molt desviat. Suárez arribava tard a tot. Alba xutava fora o als peus del porter. Àdhuc quan va sortir Coutinho va xutar un metre més alt l’ocasió que mai falla. Conscientment o inconscientment ningú volia prendre a Messi la glòria del gol 6.000, especialment important quan nou anys abans havia aconseguit el 5.000. I així fins que en el minut 50, a Valverde, que volia sumar els tres punts, li va pujar la mosca al nas i va posar a escalfar Malcom. Aquest, arribat fa poc, no tindria manies i introduiria la pilota a la xarxa a la primera ocasió. Messi se’n va adonar i en una acció suïcida se’n va anar de cap pel mig on hi havia més cames i va ser abatut sense pietat per l’equip contrari. Falta en posició òptima i gol astut. Ja s’havia assolit la fita. Coutinho ja va encertar en la segona ocasió i Suárez va fer la passada precisa perquè l’argentí pogués fer un segon gol.

El segon regal me’l van fer a mi. Circulava per una pista unidireccional pels boscos de Molig quan em va travessar un gos, em sembla que era un Golden Retriever. Em vaig aturar i va venir el seu propietari. Era Patrick Kluivert. M’hi vaig adreçar com a soci antic del Barça i li vaig agrair les bones tardes de futbol que ens havia donat i li vaig comentar si el seu fill, que té bones condicions per al futbol, vindria algun dia al Barça. –“Això segur”, em va respondre.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.