Opinió

Ens creiem Miranda o no?

Amb el traspàs de Lucas Digne a l’Everton, el Barça es va quedar amb un únic lateral esquerre amb fitxa del primer equip en la plantilla, Jordi Alba. El de l’Hospitalet és indiscutible en aquesta posició, per la seva qualitat i pel rendiment que ha ofert des que va arribar al club. Tret de l’últim tram en la darrera temporada de Luis Enrique, ningú li ha fet ombra, i si durant alguns partits va perdre la titularitat va ser més pel canvi de sistema que no pas per una davallada estrepitosa en el seu joc. La direcció esportiva va decidir que no es reemplaçaria la baixa del francès i que per suplir les possibles absències d’Alba es miraria a baix, al filial, on hi ha Juan Miranda, una de les promeses del planter blaugrana i que en la disputa per tenir l’honor de fer d’ascensor entre el B i el primer equip va guanyar la partida a Cucurella, ara a l’Eibar, i que, com Miranda, també va fer la gira pels Estats Units aquest estiu passat.

No és cap secret que aquesta solució no acabava d’entusiasmar Ernesto Valverde, que coneixent l’exigència que sempre hi ha en el Barça preferiria tenir un suplent per a Alba més consolidat i més experimentat en l’elit. A l’estiu va insistir en la possibilitat d’incorporar un jugador així, però des de la secretaria tècnica i la plana major del club mantenen que cal apostar pel planter en aquelles posicions no tan decisives, encara que molt importants, com Jordi Alba demostra partit rere partit. Ben segur que Valverde tornarà a la càrrega amb la seva petició quan s’obri el mercat d’hivern, però espero que torni a rebre una negativa com a resposta. Si el club es creu Miranda i pensa que ha de ser el lateral esquerre del futur, s’hi ha de confiar amb totes les conseqüències, encara que això suposi un risc a curt termini per a l’entrenador actual. Si de veritat es confia en la Masia i en la política de planter, el Barça no hauria d’anar a buscar a fora el suplent del lateral esquerre titular de l’equip. I ja no només per convicció, sinó perquè les exigències econòmiques obligaran en un breu espai de temps a concentrar els esforços en aquells futbolistes que realment marquin les diferències. Estem davant d’un mercat inflacionista i amb preus de bogeria per autèntiques mediocritats i és una absurditat absoluta pagar una milionada per futbolistes de segon nivell que l’únic que fan és complir i prou quan els toca jugar, però que acaben traient el lloc a jugadors de la casa que fa anys que s’estan formant i en els quals el club ha invertit molts diners.

Puc entendre els motius pels quals Valverde reclama un jugador més experimentat. S’imagina en un escenari en que Alba es lesioni i potser hagi d’anar al camp del Tottenham o de l’Inter a jugar-se-la amb un jugador de 18 anys i sense experiència a primera divisió. Però la gràcia de la gent que confia en el planter és no haver d’esperar fins a aquest moment per donar-li l’alternativa. Abans, hi ha molts partits on Jordi Alba pot descansar per començar a donar minuts a Miranda, un futbolista que, malgrat la seva joventut, té moltíssima qualitat i ensenya molt bons detalls. No són pocs els futbolistes que han dit que han après més en un entrenament amb el Barça que amb no sé quants partits a segona divisió. I Miranda ja està en la dinàmica d’entrenar-se amb el primer equip. Si el club blaugrana hi creu de veritat, es mantindrà ferm i li dirà, a Valverde, que no es fitxarà cap altre lateral. Així ho espero.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.