El nou mundial de clubs

La FIFA treballa en l’organització del nou mundial de clubs. Una competició que se celebraria cada quatre anys, que supliria l’actual mundialet, i que canviaria els 8 equips del present, a una competició de 24 clubs, amb la presència de les millors plantilles del món. El ganxo de Gianni Infantino, president de la FIFA, per convèncer els grans clubs europeus és, sobretot, econòmic. 20 milions d’euros per participant i fins a 200 milions per al guanyador. Cal tenir present que, per ara, el guanyador del mundial de clubs s’adjudica cinc milions d’euros.

La jugada del president del futbol mundial és clara. Convèncer els clubs i que, aquests, al seu torn, trenquin l’oposició de la UEFA, que és el gran obstacle per a la concreció d’aquesta nova competició. El principal organisme europeu s’oposa al nou mundial de clubs atès que suposa una amenaça al tron de la Champions League com a referència absoluta de les competicions per equips. D’aquí la importància que la FIFA dona a anar de la mà dels clubs. I Infantino, amb una proposta econòmicament desorbitada, ho està aconseguint. Sense anar més lluny, en les dues reunions celebrades fins ara, i en les que el Barça ha participat, l’ens blaugrana ha sortit encantat amb aquest projecte, que s’iniciaria el 2021. Per ajudar a contextualitzar la proposta, enguany, el club que aixequi la Champions s’embutxacarà 80 milions d’euros, mentre que el guanyador del mundial gairebé triplicaria aquesta xifra.

Des del Barça es veu amb molt bons ulls aquesta possibilitat. Principalment, perquè representa una font d’ingressos difícilment comparable, però també per la repercussió de marca. Un mundial, amb presència arreu del món, i sent una competició de jerarquia en la qual el Barça parteix com una de les peces clau, suposa una oportunitat difícilment igualable. Per això, des del club, s’entén que aquesta és una idea que cal tirar endavant.

Amb aquesta jugada, la FIFA aconsegueix el doble mortal. D’una banda, amplia el seu espectre de poder sobre els clubs, fins ara un dels seus punts dèbils. A més, de retruc, tomba la idea de la superlliga i s’adjudica el control, i els beneficis, de la gran competició per equips.