Opinió

Sense Neymar no hi ha De Jong

El fitxatge de l’holandès ha acabat sent una victòria personal del president, un partit que ha guanyat amb un joc fora del que li és habitual

A ulls de la culerada, Josep Maria Bartomeu passa per ser un president de perfil baix. Poc amant de les grandiloqüències i d’apujar el to de veu, acostuma a fiar la seva imatge com a president en l’esdevenir de l’equip. El relat, reduït a la pilota. Per això, el revés del traspàs de Neymar o del no de Griezmann han atacat l’autoestima d’un president que ha gestionat tots aquests casos amb fredor i un punt de distància. Amb Frenkie De Jong, però, la història ha anat d’una altra manera.

Josep Maria Bartomeu va agafar dijous un avió i es va plantar a Amsterdam, amb l’únic objectiu de sortir de la ciutat holandesa amb De Jong ben a prop del Barça. I ho ha acabat aconseguint. El fitxatge del migcampista holandès ha acabat sent una victòria personal del president, un partit que ha guanyat amb un joc fora del que li és habitual. La fredor que ha exhibit Bartomeu amb casos com el de Neymar, que molts temen que ara es pugui reproduir, o amb l’actitud de Griezmann, contrasta amb la resposta contundent i taxativa del cas De Jong. La fotografia del futbolista pretès per mig Europa, al costat de Bartomeu, representa una imatge de lideratge que topa frontalment amb la de l’home que va baixar al vestidor l’1 d’octubre per dir que el Barça no jugaria contra Las Palmas, i va aparèixer cinc minuts després a la reunió de la junta directiva per anunciar que es jugava. I més enllà del potencial del futbolista, o de les conseqüències que aquest esforç econòmic pugui tenir, Bartomeu ha trobat un precedent on aferrar-se per dirigir un club que tot sovint requereix més caràcter del que havia mostrat fins ara.

Aquesta victòria personal, però, té un punt encara més reivindicatiu quan focalitzem l’oponent, el Paris St. Germain. Segurament, i sense que l’opinió pública en sigui del tot conscient, el PSG s’ha convertit els últims anys en l’enemic institucional número u del Barça. Qatar, Neymar, Thiago Silva, Verratti, Karabatic, Rabiot, el gol de Sergi Roberto... tensions constants entre dos dels grans europeus que viuen enemistats des de fa ben bé 4 anys.

La sensació que deixa el fitxatge de De Jong és que, després de les desfetes de Neymar o Griezmann, Bartomeu s’ha cansat de sortir com el perdedor de l’escomesa. Ha entomat el repte i ha atropellat els oponents. Sense Neymar, no hi ha De Jong.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.