Opinió

Els millors

Es busca i es reclama rendiment immediat sense fer gaire cas de les inversions que es fan amb la gent de casa

L’esport de formació reclama els millors. Els millors en tot. Sobretot els millors formadors. I els millors tècnics. I els millors educadors. I els millors acompanyants per a un recorregut esportiu i personal que cal que els faci viure tocant de peus a terra i tenint molt presents els valors que aporta l’esport sense voler, genuïnament, però que els reclama per contribuir tots plegats que el seu dia a dia sigui també millor. Aquests esportistes que han treballat i treballen un grapat d’anys en els equips inferiors de clubs que fitxen el bo i millor de cada casa cada temporada i donen altes i baixes a dojo, s’acostumen a veure arribar esportistes que els poden barrar el pas. Ells probablement hi han arribat de la mateixa manera. Han arribat ells i n’han sortit altres. Sovint es generen expectatives que ben pocs aconsegueixen. Per limitacions pròpies dels mateixos esportistes i per les dinàmiques dels clubs que pretenen incorporar tot allò que els sembla interessant. Aquests esportistes que de ben petits ja es consideren d’elit, triats entre els millors, tenen a vegades feina a fer per superar les contradiccions familiars que apareixen i que els veuen com a estrelles del futur tot just amb un camí a mig fer. Cal que siguin conscients que a l’esport s’ha de respectar l’adversari, s’han d’esforçar, ser solidaris i conscients de les diferències per fer lluir les virtuts personals i col·lectives i motivar-se per aconseguir uns hàbits i una educació que els permeti anar pel món. I fer esport plenament. També. I que algú s’hi fixi. De casa o de fora.

Si tot això són deures a fer durant la formació, l’esport professional contempla tot això i una mica més. Els valors de l’esport s’haurien de consolidar en l’esport professional per aconseguir una projecció en la societat on emmirallar-se. Els clubs no afluixen i fitxen. No és fer demagògia, però les incorporacions d’esportistes joves a bombo i platerets segur que fan mal a l’esport de formació d’un mateix club. Es busca i es reclama rendiment immediat sense fer gaire cas de les inversions que es fan amb la gent de casa. Temps i diners. Sense paciència. I ves per on resulta que els millors sempre els tenen els altres. Sempre. Menys Messi. Sort.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.