Opinió

Riure’s del mort i de qui el vetlla

Barça i Espanyol s’han de preocupar més dels seus ultres que de ‘La Sotana’

No és el meu estil musical però m’agrada molt la cançó Hijo de puta, hay que decirlo más, d’Ernesto Sevilla, Joaquín Reyes, Julián López i Raúl Cimas. Per edat us podria dir que vaig riure amb l’Arús, que recordo el Sardà de Crónicas marcianas, que he seguit tota la trajectòria del Gran Wyoming, les col·laboracions de Pepe Rubianes, el Persones humanes de Mikimoto, el Polònia o un dels millors programes de la historia de la ràdio: El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico, de Jordi Vendrell, Quim Monzó i Ramon Barnils. Ara ric amb Ilustres ignorantes, La Competència o La Sotana. Què tenen en comú tots ells? Que són irreverents i se’n foten de tot i de tothom. Uns amb més gràcia que altres, més barroers o fins i tot amb més mala llet.

No sé on és el límit de l’humor, però el que tinc clar és que Isidre Esteve ara per ara només està preocupat per la seva feina en el Dakar. És el mateix dir nazi al president de la Generalitat o mentir a consciència per aconseguir rèdits polítics des de mitjans de comunicació convencionals, dir al president del Barça que és un cabró o faltar al respecte als afeccionats de l’Espanyol des d’un programa d’humor? Uns són periodistes amb la clenxa ben feta i molt respectats. Hi ha molta feina al darrere i molts interessos. Els altres són quatre xitxarel·los que diuen per antena el mateix que al bar. No em feu triar. Ho tinc molt clar.

Per un dia La Sotana ha posat d’acord Barça i Espanyol. Abans de criminalitzar-los i pressionar per fer-los fora de Betevé, jo els demanaria que ambdós clubs fessin fora de la seva massa social els afeccionats que ofenen sistemàticament la família de Gerard Piqué o Sergio García i que es preocupin d’evitar tot tipus de violència verbal o física. Qualsevol que vagi al Camp Nou o a Cornellà amb els seus fills no pot evitar que la canalla escolti els insults o llegeixi pancartes que han estat entrades amb el consentiment del club com “Shakira es de todos” o “El primer negoci xino sense final feliç”. Després hi ha comunicats de condemna però els socis continuen allà. Amb La Sotana és molt més fàcil. Hi ha un botó al comandament que et permet canviar d’emissora o fins i tot tancar l’aparell. Per si de cas, aquesta tarda aniré a Casa Gràcia a veure qui em trobo.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)