Opinió

Vicepresident Cardoner, sense comentaris

A can Barça s’estan movent coses. Tot i que falten dos anys per a les eleccions per succeir Josep Maria Bartomeu, el precandidat Víctor Font ja ha presentat en societat les seves credencials. De moment, ha estat l’únic. Les seves particulars circumstàncies i el pla que planteja l’obliguen a fer feina durant aquestes dues temporades i escaig. Des de dins del club es plantejarà un únic projecte continuista. Només un. I en aquest escenari, és clar, cada gest és una declaració d’intencions. Aquesta setmana, per exemple, n’hi ha hagut uns quants... però n’atendrem un de prou significatiu.

El president Bartomeu va decidir portar a la darrera junta l’informe sobre les medalles d’or que el Barça havia entregat al dictador Franco el 1971 (per la inauguració del Palau Blaugrana) i 1974 (per les noces de platí del Barça), amb la clara intenció de retirar les distincions i els seus efectes honorífics. El fet és que les darreres investigacions del servei de documentació del mateix club posen de manifest que l’entrega s’havia dut a terme. Com dèiem, Bartomeu –a diferència de la vergonya de l’1 d’octubre del 2017–, aquest cop determinat i convençut, va decidir obrir el debat entre els seus companys de junta. I, com acostuma a passar, hi ha qui encara no ha entès on és.

El vicepresident Jordi Cardoner va fer ús de la paraula per manifestar si era oportú, justament en aquest moment únic de la història, retirar les medalles al dictador. Resulta que hi ha socis i seguidors del Barcelona, a Catalunya i a fora, que podrien sentir-se ferits per la decisió i, evidentment, de cara al futur, els podrien retirar el vot. De veritat? Això és el que importa? Ell i el seu somni de presidir el Barcelona al preu que sigui. I el Barça? Si us plau! Per fortuna, la resposta dels companys va ser contundent. El sector jove de la junta, liderat per Maria Teixidor i Xavier Vilajoana, va ser clar en la presa de posició. Fora medalles. Només cal escoltar Juan Chicharro, president de la Fundació Francisco Franco: “¿Por qué no lo hicieron en vida de Franco? Lo malo que tiene el Barcelona es que las hemerotecas existen y se ve a toda la directiva culé doblando el espinazo ante Franco.” Vicepresident Cardoner, sense comentaris. Per fer-nos a la idea de la dimensió de la seva gosadia, la directiva Marta Plana, obertament unionista com a patrona de la fundació Juntos Sumamos, va callar. Acaba d’arribar però potser ha entès millor el que representa el Barça.

Ara tocarà portar la decisió a l’assemblea de compromissaris, i votar. I vostè, vicepresident Cardoner, veurà que no ha de patir gens. Que aquests vots pels quals vostè no dorm no aniran tampoc al precandidat Font o qualsevol dels altres que puguin aparèixer. Segur que tots refusen les medalles al dictador sense condicions. Perquè els socis que abracen el franquisme, vicepresident Cardoner, no són dignes d’aquest club.

Bartomeu, dimarts, va condemnar també el judici als presos polítics. Tant de bo el Barça retorni al camí que no hauria d’haver abandonat mai. Com a motor de país ha de ser fidel a la seva història i a les seves essències i rebutjar, desacomplexadament, les miserables pors del vicepresident Cardoner. Les medalles a Franco no tenen res a veure amb els valors del Barça. Tenim pressa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.