Opinió

Relats Solidaris de l’Esport

Dijous es presentarà la 15a edició del llibre Relats Solidaris de l’Esport. Aquest projecte, liderat per un grup de periodistes esportius, va sorgir, com totes les coses bones de la vida, d’una trobada al voltant d’una taula ben parada l’any 2004. El primer padrí va ser Samuel Eto’o. En tot aquest recorregut ens han acompanyat una colla d’amics que més enllà de la seva transcendència pública són molt bona gent. Carles Puyol i Ivan de la Peña, Frank Rijkaard, Leo Messi, Xavi Hernández, Pep Guardiola, Andrés Iniesta, David Villa, Eric Abidal, Gerard Piqué, Javier Mascherano, Luis Suárez, Marc Márquez i Ernesto Valverde han estat els padrins posteriors.

En les primeres 14 edicions s’han recaptat 814.537 euros que han anat íntegrament a col·lectius desfavorits i a institucions que vetllen pel benestar de les persones, especialment dels nens i nenes malalts. L’any en què es van recaptar més diners va ser al 2008 amb Leo Messi al capdavant (82.022 €). En aquella ocasió l’entitat beneficiària va ser l’Associació Catalana Síndrome X Fràgil. Dirigint aquesta associació hi havia una dona valenta i amb empenta que té un fill diagnosticat amb aquesta malaltia poc investigada. Ella, la Mercè Bellavista, va ser tan incisiva i constant que va aconseguir que Leo Messi mostrés fins a dues vegades al mateix partit una samarreta amb el logotip de l’associació, va ser el dia del 2-6 al Madrid. Dos gols de Messi, dues celebracions, dues mostres de suport per a un col·lectiu que no ho passava gens bé. Leo és així i la Mercè també. Messi va fer visible una malaltia que afecta 1 de cada 4.000 nens i 1 de cada 6.000 nenes. Aquell dia Messi va posar a l’aparador una malaltia gairebé desconeguda.

Hem intentat fotre un cop de mà a algunes d’aquestes associacions que no deixen d’estar formades majoritàriament per pares de nens afectats. Altres vegades ho hem fet conjuntament amb meravelloses institucions com el Departament de Cirurgia i Oncologia Pediàtrica de la Vall d’Hebron, l’hospital Sant Joan de Déu o l’Institut Guttmann. Visitar qualsevol d’aquests centres i veure la feina dels professionals et reconforta amb l’ésser humà i, alhora, et fa maleir qualsevol que tenint el poder de fer-ho no protegeix i impulsa la sanitat pública del nostre país.

Dijous serem amb Marc-André Ter Stegen i amb l’estimat Manel Pousa, conegut per tots com el Pare Manel. Ter Stegen s’ha convertit en un ídol per a molta gent. Porter sobri, elegant, considerat com un dels millors del món. El Pare Manel és com cada dia des de l’any 1975 picant pedra a Nou Barris. Passejant amb ell pels carrers, encara oblidats, d’aquest barri tan barceloní t’adones de l’admiració i respecte que li professa la gent. Ter Stegen i Manel Pousa són dues persones bones que representen des de dos àmbits aparentment antagònics algunes de les realitats del nostre país. Catalunya és un país d’acollida i és feina de tots aconseguir que tothom se senti estimat. Fer-ho amb Ter Stegen és fàcil, fer-ho amb la gent que escapa de les misèries de casa seva, no tant. En Manel Pousa ho aconsegueix.

El llibre estarà a la venda a partir de dijous a tots el centres d’El Corte Inglés a un preu de 15 euros. Compreu-lo! La vostra aportació és imprescindible per ajudar a totes les persones que s’aixopluguen sota el paraigua solidari de la Fundació Pare Manel. La feina d’en Manel durant aquests 40 anys en l’acompanyament dels joves castigats per les drogues, per la manca de recursos i oportunitats o als immigrants que han vingut en cerca d’una vida digna, es veu reconeguda en l’estima que li transmeten cap a una persona que només ha procurat fotre un cop de mà a qui li ha semblat que ho necessitava.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.