Opinió

El millor home de negre és nostre

Anomenar home de negre un àrbitre denota que l’emissor és una persona amb uns quants anys a l’esquena. Els joves d’ara gairebé ja no els veuen uniformats de negre. Hi ha més colors (groc, blau, verd, vermell...) i alguns fins i tot són llampants.

El Comitè Tècnic d’Àrbitres de la Real Federación Española de Fútbol ha concedit el trofeu Vicente Acevedo al millor àrbitre de primera divisió de la temporada 2018/19 al col·legiat català Xavier Estrada Fernández (Lleida, 1976). Segueix vigent el costum d’anomenar els àrbitres amb els dos cognoms. El següent pas seria millorar l’educació dels espectadors i deixar de faltar al respecte de la mare, el pare, l’àrbitre, esportistes i els espectadors que no utilitzen el futbol per mostrar les seves mancances i frustracions.

Xavi Estrada és un gran tipus i molt bon àrbitre. Es va afiliar al comitè català amb 20 anys i la seva evolució ha estat més ràpida que la dels seus companys. Coneixements, preparació i talent. Un ascens rere l’altre i, en molts casos, retallant temps a la mitjana. Tot i no ser una persona pròxima al poder, des de l’inici de la seva carrera els dirigents arbitrals van veure en ell un àrbitre de futur. Ell, en Xavi, ha demostrat temporada rere temporada la seva capacitat per controlar les situacions pròpies dels partits i per resoldre els conflictes dins del camp amb serenor i contundència. Coneix el joc, coneix els futbolistes, coneix el reglament i sap com aplicar-lo. La temporada 2019/20 celebra els 10 anys a primera divisió. Va debutar el 30 d’agost del 2009 al camp del Mallorca. És internacional des del 2013.

Un dels grans interrogants del món arbitral és la falta de confiança del propi esport cap als seus jutges. Xavi Estrada és català, i per aquesta raó no pot xiular cap partit del Barça ni de l’Espanyol. Això només demostra que des de l’estament arbitral creuen que els seus afiliats són influenciables. Una situació que provoca que si un jutge pot ser influenciable segons els seus dirigents pel seu lloc d’afiliació, nosaltres tinguem tot el dret a pensar que ho poden ser per molts altres motius. El futbol ha d’anar evolucionant, i una de les coses, segons el meu parer, és el de perdre els prejudicis cap al col·lectiu arbitral. Si Xavi Estrada és el millor, ha de poder xiular la final de copa entre el Barça o l’Espanyol i el rival que s’interposi. I si hi ha una errada a favor del Barça o l’Espanyol, tothom s’ha de fer fotre. Quantes vegades el Barça, l’Espanyol, el Madrid, l’Eibar... han patit errades arbitrals d’àrbitres afiliats fora del seu territori? Doncs un munt. Tantes com partits hi ha. Erra l’àrbitre, Messi, David López, Sergio Ramos i Mendilibar. Tothom ho fa, però només l’àrbitre és capaç de fer-ho voluntàriament per paisanatge.

El mateix futbol, mitjançant els estaments de la FIFA, UEFA, i totes les federacions haurien de definir-se per començar a donar confiança de lleialtat als seus jutges. Altres esports ho fan, i no els va malament. Els errors sempre hi seran, però els dubtes poden minvar. Ara que gairebé en cap partit, gràcies al VAR, el resultat és injust per culpa d’una errada arbitral pot ser el moment per confiar plenament en els àrbitres i d’assumir-ne totes les conseqüències.

Vull felicitar Xavi Estrada, i estic convençut que seguirà sent el millor àrbitre una temporada més. Tot i que, per a mi, l’home de negre sempre serà Johnny Cash.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)