Avui fa quatre anys Òscar Camps i Gerard Canals van emprendre un viatge a Lesbos que els va canviar la vida. A ells i, posteriorment, a milers de persones. Amb 15.000 euros a la butxaca, tots els estalvis de l’Òscar, es van dirigir a l’illa grega per ajudar els migrants que fugien de les misèries dels seus llocs d’origen per anar cap a la idealitzada Europa. Aquesta va ser la primera missió. Un mes més tard, exactament el 28 d’octubre de l’any 2015, es va produir un dels naufragis més importants del mar Egeu i Open Arms ja era allà per donar resposta a una crisi humanitària que era lluny de solucionar-se. Open Arms no sols salvava vides, sinó que era capaç de fer posar vermell més d’un govern europeu incapaç de donar resposta a una problemàtica que segueix actualment molt vigent.

Dimarts Pep Guardiola va fer la lloança d’Open Arms i Sea-Watch en la cerimònia de lliurament de la medalla d’honor del Parlament de Catalunya a Òscar Camps i Carola Rackete. Pep Guardiola és un professional preparat, cabdal i bona persona. Sap el que diu i cal escoltar-lo. Guardiola ens va parlar de les misèries de determinats polítics que determinen els designis humanitaris de països tan importants com Espanya i Itàlia, sense oblidar com d’altres miren cap a un altre costat. No hi ha res més important que preservar la vida. “Cada vida compta i no defallirem en la tasca irrenunciable i humanística de l’hospitalitat. Aquest partit s’ha de jugar i guanyar, i fins al temps afegit, perquè no el podem perdre; seria sucumbir”, va manifestar un Guardiola coneixedor de la problemàtica i implicat personalment en la causa.

Un dia, mesos abans que el col·lectiu de periodistes esportius que editem el llibre Relats solidaris de l’esport decidíssim que la recaptació del llibre de la temporada passada anés íntegrament a Open Arms, em vaig reunir amb Òscar Camps i amb Laura Lanuza, cap de comunicació. De la reunió en vaig sortir molt tocat. Em van explicar tot el que feien, com ho feien i el cost econòmic que tot això representava. A més, em van mostrar un vídeo. Potser és el vídeo que no hauria volgut veure mai però només mostrava la realitat d’un rescat. En vaig tenir prou per adonar-me’n fins on pot arribar la bondat de moltes persones.

Òscar Camps és qui surt a les fotografies però la feina dels voluntaris i voluntàries és extraordinària. En Gerard Canals és el líder i persona clau en l’èxit de les missions; Laura Lanuza és la persona que dona veu a les missions i reparteix la informació perquè arribi a tothom; Ricardo Gatti és el capità i representant de l’organització a Itàlia i Anabel Montes, la cap d’aquesta darrera missió que ha esdevingut una de les més conflictives i notòries. Aquestes són algunes de les persones clau d’aquest organització humanitària badalonina. Però n’hi ha més. Sempre hi ha un líder però sense un equip és impossible obtenir triomfs. L’exemple d’Open Arms hauria de servir per adonar-nos que la vida és el més important. Ara, que tothom sap que Open Arms ha salvat 60.000 persones de morir ofegades al Mediterrani, és el moment d’obligar la Unió Europea a replantejar-se la política migratòria i d’avantposar la dignitat de les persones a la dels interessos polítics. Cal no defallir. Hem de seguir increpant els governs perquè no defugin les seves obligacions i ajudar entitats com ara Open Arms i Sea-Watch perquè facin de guardians del més preuat que tenim: la vida i la dignitat.