Opinió

Una setmana amb estrelles

La passada va ser una setmana intensa i finalment feliç. Va començar amb el neguit de saber si Gerard Piqué arribaria a l’hora per recollir, a l’Antiga Fàbrica Estrella Damm, el merescut trofeu com a millor jugador català de la temporada 2018/19. Les seves obligacions professionals més enllà del futbol el van fer anar a Londres el mateix dia de la celebració de la Gala de les Estrelles de la Federació Catalana de Futbol. Una gala que mostra la bona salut del futbol català i la bona feina de la federació catalana en l’organització d’esdeveniments d’alta volada.

Els horaris estaven marcats i hi havia poc marge per a la improvisació. La gala, en directe per Esport3, començava a les 19.30 h i Piqué va aterrar a El Prat pocs minuts abans de les 8. En Gerard s’hi va posar bé i ens va donar un bri d’esperança: “Intentem-ho!”, em va dir en una trucada des de l’aeroport. Una reunió improvisada i urgent enmig de la gala va servir per disposar tot el necessari per fer-ho possible. Hi havia una possibilitat i teníem un pla. Piqué va arribar per recollir l’Estrella i, a més, va tenir temps de mostrar la seva personalitat i el seu tarannà únic. Ens va fer patir però mai ens ha fallat. Al Gerard l’has de comprar amb el pack sencer i a hores d’ara no hi ha cap futbolista català amb la transcendència mundial com la que té ell tant dins com fora del camp. “Ho hem aconseguit!”, va ser la seva reacció un cop va acabar tot. Piqué és un guanyador fins i tot quan juga al límit.

Dijous va ser el dia dels Amics de Johan, un grup d’amics que intentem dintre de les nostres possibilitats perpetuar el llegat futbolístic i humà d’un personatge que va canviar la història del futbol i especialment del FC Barcelona. Aquesta era la 3a edició. Ronald Koeman, Robert Martínez i Vicente Del Bosque van ser els convidats. Més de tres-centes persones van omplir l’auditori de Mediapro per escoltar tres eminències del món del futbol parlant de la personalitat i de la proposta futbolística d’un geni inqualificable.

Per celebrar l’èxit de l’acte vam escollir un indret immillorable: el saló Les Corts del restaurant d’en Fermí Puig. Un petit museu amb peces úniques que ens recorden d’on venim i els extraordinaris moments que hem viscut. Del Bosque ja era de tornada a Madrid mentre Koeman i Martínez ens parlaven de les seves vivències al voltant de la pilota. Anècdotes, riures i un gran àpat per rematar una jornada que s’ha convertit en un referent del cruyffisme més combatiu. Jo no vaig ser amic de Johan però sí el seu assistent mentre va ser seleccionador català. Sens dubte, una de les experiències més gratificants de la meva vida.

I per acabar, un sentit record per l’Elisa i l’Aina, la meva mare i la meva filla, respectivament, que van creure que era millor passar un dissabte assolellat del mes de desembre al Port de la Selva que fer-ho al Camp Nou. Messi va fer dos dels tres gols davant de la seva localitat i Suárez el gol de la seva vida. La majestuositat del Port de la Selva sempre la tindrem, els gols de Messi hi haurà un dia que seran un meravellós record. Aprofiteu cada partit, cada jugada, cada instant de Messi perquè qui sap si mai més tornarem a tenir el millor jugador de la història entre nosaltres. Elisa i Aina, heu de saber, però, que teniu l’agraïment etern de Santi Balmes. Ell mai deixarà el vostre seient lliure. La seva inspiració porta el 10 i juga al Barça.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.