Tancàvem la temporada, en clau blaugrana, pronosticant una tempesta perfecta amb risc d’allargar-se anys i anys. El Madrid rematava la lliga i la Champions amb l’anunci del fitxatge de Kylian Mbappé, que tant se li havia resistit a Florentino Pérez. I al Barça, sequera de títols, vodevil amb Xavi i acumulació de maldecaps. Unes setmanes més tard, l’horitzó no és tan ennuvolat. No ha fet falta fer cap fitxatge d’impacte –de moment encara no ha assolit la normalitat per fer-ho que Laporta veu ben a prop– perquè els blaugrana s’agafin a una il·lusió. El responsable és un adolescent que, per si li feia falta, s’ha acabat de destapar com a perla del futbol mundial. Allà on Mbappé tancava un pas decebedor, marcat per un cop al nas que l’ha minvat, Lamine Yamal ha meravellat. El golàs que va fer en la semifinal és de figura. No el descobrim ara amb Espanya –alguns potser sí–, però que sigui capaç de fer tot el que està mostrant en un context imponent com una Eurocopa diu molt del seu potencial.

Hansi Flick té avui un debut estrany com a entrenador del Barça, sense haver estat presentat i amb una plantilla de mínims. Moltes incògnites per resoldre. Molt per fer. Però amb una perla que està més que feta, que dissabte tot just farà 17 anys. Lamine Yamal és l’esperança blaugrana, el factor que permet que l’arribada de Mbappé al Madrid ja no faci tanta por. Sense voler carregar-lo de pressió, que tampoc sembla que li molesti gens.