El gol de Koundé contra el Madrid a Sevilla que va fer embogir el Barça i li va atorgar la copa ja forma part de l’imaginari col·lectiu genèric del club en l’apartat de gols importants, en les carpetes dedicades als gols contra el Madrid i als que signifiquen títols. Però també forma part d’un altre col·lectiu: el dels defenses que no marquen mai o gairebé mai i que fan gols històrics. Sense cap ànim de ser exhaustiu, el primer que em ve a la memòria és el del Torito Zuviría contra l’Anderlecht en els vuitens de la Recopa de la temporada 1978/79, aquell xut mossegat que va cristal·litzar en una de les primeres grans remuntades blaugrana. Zuviría, establert a Banyeres del Penedes, era un extrem esquerre reconvertit a lateral dret per Lucien Muller. No va dormir en tota la nit perquè havia de marcar Rensenbrink, fidel exponent de la taronja mecànica. López Rekarte, un altre lateral, també va culminar el triomf contra la Sampdoria en la final de la Recopa del 1989 (2-0) i Juliano Belletti, ara tècnic campió blaugrana de la Youth League, va marcar en la final de París de la Champions del 2006 davant de l’Arsenal en una acció de carriler pur. Un dels gols que va provocar una de les eufòries més bèsties mai vistes és el de Sergi Roberto al París Saint Germain en el minut 93, el 6-1 aixecant un 4-0 en els vuitens de la Champions, la culminació d’una remuntada inversemblant. No va servir de res, però aquell dia la gent va gaudir amb el salt acrobàtic del reusenc a passada de Neymar.