Gràcies, senyor De la Fuente. En ple debat sobre el futur de Joan Garcia, el seleccionador espanyol continua ignorant un porter que ha fet mèrits perquè se’l consideri un dels protagonistes de la temporada a primera divisió. Potser perquè és d’idees fixes i no vol baixar del burro, De la Fuente manté els tres porters que sol convocar i desestima el rendiment del jove líder de l’Espanyol. I ens fa un favor, en realitat. Perquè el tindrem demà al Johan Cruyff, en el partit que la selecció nacional masculina juga contra Costa Rica. Ara que costa trobar al·licients per als partits de Catalunya, i que ens hem de conformar a intentar omplir un estadi amb capacitat modesta –diumenge hi tornarem amb la femenina–, la presència de Joan serà benvinguda. Centra bona part dels focus, ara que el Barça és un dels nombrosos clubs que s’han interessat per fitxar-lo, i això generarà més caliu –fins i tot mediàtic, no ens enganyem– per a la cita de demà.

Amb 24 anys acabats de fer i 25 milions d’euros de clàusula, fa l’efecte que Joan Garcia tindrà moltes propostes. A Manolo González li estranyaria que anés al Barça, segons deia a RAC1. A mi no. Ja ho veurem. Sí que és bo, es miri des de l’òptica que es miri, el consell del tècnic que li convé jugar. La brillantíssima temporada que ha fet és tot just la primera completa i regular a l’elit. Li anirà bé anar creixent i madurant com ho ha fet. I jugar. Allò que podrà fer demà amb Catalunya gràcies a la tossuderia del seleccionador espanyol.