Desgraciadament, la lliga no es decidirà a Madrid. Allà es pot perdre definitivament, però si aquesta lliga no acaba sent del Barça no serà pel resultat que hi pugui haver diumenge al Bernabéu. Si el Barça perd aquesta lliga (més que no pas la guanya un altre) caldrà mirar enrere i recordar els partits al camp de la Real Sociedad i, sobretot, a Valladolid, sense oblidar-nos de la dolorosa derrota a casa contra el València. És en aquests partits que es guanyen o es perden les lligues.

Vull dir, doncs, que la lliga ja està perduda? Doncs no. I per tant és imprescindible que el Barça doni la cara a Madrid i els clavi una lliçó de futbol sense cap mirament a la por escènica aquella de la qual parlava Valdano. L'única possibilitat de lluitar encara per aquesta lliga és guanyar al Bernabéu i no tornar a ensopegar en el que queda de temporada. Si fos així, la pressió per al Madrid seria notable. Perquè encara els queda alguna sortida complicada com a Sant Sebastià, Sevilla i Vigo, però sobretot per la pressió de saber que no poden fallar.

Com s'ha arribat a aquesta situació? Doncs perquè l'Atlético de Madrid ho ha fet molt bé i, sobretot, perquè el líder, el Real Madrid, no ha fet grans partits, però ha fet allò que sap fer tan bé: guanyar sense jugar bé aprofitant la indiscutible classe de les seves múltiples figures. Això és el que no ha sabut fer el Barça. Els motius? Aquí entraríem en una discussió sense fi. Veient el Barça diumenge passat contra l'Osasuna, no es pot entendre l'apatia desplegada a Valladolid. Què els passava pel cap, als jugadors? No sabien que aquells punts eren vitals? Jo crec que sí, però una força superior els va tenallar. Això passa a voltes en determinats equips guanyadors i és una mostra clara que, més que canvi de cicle, el que cal és una certa renovació. O millor, una important renovació. I no parlo de Messi ni de Neymar ni d'Iniesta. Parlo que el Barça ha de tenir vint jugadors de molt primeríssim nivell, que vulguin ser jugadors del Barça perquè saben que així optaran a guanyar-ho tot.

No interpretin que m'ho estic carregant tot. Sé com el Barça jugarà la final de la copa i que està en els quarts de la Champions. Però la manera com ha anat aquesta lliga, que es pot acabar guanyant si el Madrid falla i el Barça no, és massa semblant a tantes altres temporades en què els culers van haver d'entonar: “Aquest any, tampoc.”

A tot això, no em crec que el Barça no planifiqui la temporada vinent. I tant que ho està fent, amb renovacions i possibles fitxatges. El que també em fa l'efecte, després de parlar amb el meu consultor blaugrana de capçalera, és que Tata Martino ja ha decidit que no continuarà a la banqueta. No en tinc cap prova, és només una impressió. Vol guanyar títols, però no ha entès el perquè d'una pressió que va sempre lligada a la història del Barça.