I va aparèixer Messi. Ja em perdonaran, però encara que ho hagi dit tothom no podia deixar de reconèixer que una gran part de la victòria al Bernabéu va venir gràcies a Messi, golejador per partida triple i gran assistent. Messi petonejant l'escut de manera reiterada és la gran foto del clàssic de diumenge passat. Al marge del partit que va fer l'equip, de la tranquil·litat d'una victòria que suposa no llençar la lliga, de les declaracions sense cap sentit de Cristiano Ronaldo i Sergio Ramos, de la baralla entre Cesc i l'insolent Pepe... Al marge de tot això, Leo Messi s'erigeix amb mèrits propis com el gran protagonista del partit i de la lliga.

Però no n'hi ha prou amb la victòria al Bernabéu. Ja hem escrit que la lliga no es va guanyar ni es podia haver perdut al Bernabéu. Veient l'esforç de l'equip, ara és quan sap greu l'actitud mostrada pels jugadors en aquella segona part al Camp Nou contra el València i les derrotes a Sant Sebastià i Valladolid. Però la lliga podria haver quedat enterrada a Chamartín i de moment és ben viva.

Diuen les matemàtiques que ara mateix l'únic equip que no depèn de ningú més per guanyar la lliga és l'Atlético de Madrid. Si guanya els nou partits que li queden i suma 27 punts serà el campió. Però particularment crec que no ho farà, que ensopegarà algun dia, encara que tingui el tècnic que té. Ara bé, el mateix es pot dir del Madrid. Els d'Ancelotti no poden fallar per si és l'Atlético el que falla. I al darrere el Barça, que sap que l'única manera d'aspirar a la lliga és aconseguir nou victòries més consecutives. Perquè algú fallarà, però també ho pot fer el Barça avui si no juga amb la convicció de diumenge i torna a pensar que amb la qualitat ja n'hi ha prou per guanyar partits.

És a dir que la lliga és ben viva, però hi haurà danys col·laterals provinents del clàssic. La situació en la lliga posarà encara més tensió en el partit de Champions entre el Barça i l'Atlético. Un doble enfrontament que pot desgastar molt i, per tant, beneficiar un Madrid que confia en una plàcida eliminatòria contra el Borussia de Dortmund. No la tindrà, aquesta placidesa. Però sí que sembla que el desgast entre equips que es coneixen com l'Atlético i el Barça pot ser espectacular.

Un altre dany col·lateral serà la final de la copa. Si volien tensió, ja la tenen. El Madrid, rabiós, voldrà la revenja. I el Barça, el títol que té més proper. L'única cosa clara és que no serà Undiano Mallenco qui arbitrarà, a diferència de la copa que va guanyar el Madrid de Mourinho. En tot cas la victòria al Bernabéu ha estat balsàmica. S'hi ha barrejat futbol i també la situació que viu el país. Catalunya vol exercir el dret a decidir, i el Barça ja ho va poder fer al Bernabéu. Victòria impressionant i per a l'esperança. El Barça és viu en les tres competicions: les pot perdre totes, però s'ha guanyat el dret de competir fins al final. Que no ho espatlli ara.