Raúl Tamudo no ha estat un
jugador mediàtic, però el rastre que va deixar en el RCD Espanyol serà impossible d'esborrar. Adjectius com ara mític, llegendari o històric, que s'usen sovint frívolament, en aquesta ocasió s'adiuen perfectament amb l'historial esportiu d'un davanter que ara, un cop ha anunciat la retirada oficial, passa a ser un dels grans símbols del club blanc-i-blau. Tamudo se'n va sent el màxim golejador català de la història de la lliga i el màxim golejador de la història de l'Espanyol. En el club de la seva vida va aixecar amb els seus companys dues copes del Rei (2000 i 2006) i va disputar la memorable final de la copa de la UEFA del 2007. En aquell moment no es va saber valorar el mèrit d'aquests èxits i, ara, quan el club intenta sobreviure als deutes i a la crisi econòmica costa imaginar el moment en què tornaran a arribar els títols.

El llegendari 23 no és un futbolista format en les acadèmies d'elit, cada vegada més de moda. Ho va admetre ell mateix en la seva carta de comiat, en recordar les hores i hores que passava jugant pels carrers de Santa Coloma de Gramenet. Al seu talent individual innat, Tamudo hi va afegir un caràcter i una passió que van enamorar des del primer dia els seguidors periquitos. Els seus gols contra el Barça, l'etern rival, també van ajudar a fer créixer la seva llegenda. Se'n va tot un crac.