Opinió

De quin color anirem avui?

O potser és que, com que els jugadors es canvien les samarretes, es vol evitar que els jugadors tinguin massa samarretes repetides

El Barça va blaugrana; l'Espanyol, blanc-i-blau; el Real Madrid, blanc, i l'Athletic, blanc-i-vermell. Tothom sap quins són els colors dels principals equips de futbol i aquests colors són uns dels elements identificadors dels aficionats dels diversos equips. Hi ha equips que tenen els mateixos colors, o si més no, molt semblants i això fa que, quan dos equips que tenen els mateixos colors s'enfronten, un dels dos els hagi de canviar. Per obligació. Sinó no se sabria quin jugador és de quin equip. Per això hi ha hagut, des de sempre, els segons equipaments. Històricament, les segones samarretes s'usaven en ocasions comptades, únicament i exclusiva quan hi havia la coincidència de què parlava abans. Històricament, el Barça se l'havia de canviar contra el Pontevedra, el Llevant o el Nàstic. Ara la canvia jugant fins i tot contra el València.

Tot va començar a canviar quan vam començar a poder veure tots els partits per la televisió. Ara els equips no és que tinguin una segona samarreta, és que en tenen tres o quatre. Coses del màrqueting, de vendre samarretes, que se suposa que és una forma d'augmentar els ingressos. Si no es juga amb la segona o tercera samarreta, la gent no la veu i no la compra. Un exemple el tenim amb el Barça, que canvia de samarreta quan vol, sense cap necessitat. Està bé lluir la senyera a la samarreta –millor la de la temporada passada que la d'aquesta–, però no cada dos per tres. En cada jornada de lliga, o de copa, com la d'ahir, podem jugar a intentar esbrinar, quan ens ofereixen els resums, quin equip és cadascun i per què cada equip porta la samarreta que porta. Més d'una vegada no hi ha cap altra explicació que la comercial. La de vendre samarretes. I per això, el Barça està jugant aquest any amb la samarreta amb les ratlles horitzontals. I ja que hi som, no sembla que s'hagi acabat el món barcelonista, tal com semblava que havia de passar quan es va presentar el nou disseny de la samarreta.

I tot això no vol dir que no es vegin samarretes molt boniques en els camps de futbol d'arreu del món, però una cosa és l'estètica i l'altra la tradició i la fidelitat a uns colors. També hem tingut memorables exhibicions de mal gust. Com el Sevilla, que l'any 2007 va jugar al Camp Nou vestit de rosa. Imitant, per cert, l'Stade Français, un dels grans clubs francesos de rugbi, que l'any 2005 va començar a lluir tot sovint una samarreta de color rosa. A Sevilla deurien pensar que si es podia jugar a rugbi vestit de color rosa, també s'hi podia jugar a futbol. Potser per compensar, aquell mateix any van jugar un partit de la Champions al camp de l'Arsenal, que va vermell, amb una samarreta negra amb una bandera espanyola de vora a l'alçada de l'estómac.

O potser és que, com que els jugadors es canvien les samarretes i hi ha tants i tants partits, el que es vol és evitar que els jugadors tinguin massa samarretes repetides.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)