‘Rafa, no me jodas!'

El Barça torna avui a la Champions amb vuit punts d'avantatge en la lliga i plaça assegurada en la final de copa. La jerarquia en el futbol espanyol no està en discussió i, mentrestant, el Real Madrid ha cremat un altre entrenador (Benítez), n'està cremant un altre (Zidane) i està en vies de malbaratar una altra temporada a preu d'or. Rafa Benítez, com tants d'altres, va abandonar els dominis de Florentino Pérez per la porta del darrere i sense honors. A diferència d'altres, però, va posar en perill el milió d'euros amb què el gran cacic blanc suborna els silencis d'aquells que desterra i va destapar les cartes. Ho va fer amb fets, dades objectives i conclusions d'ampli consens fora del nucli dur del madridisme i de l'àrea d'influència del seu president. Benítez va recordar que el Barça té un pla esportiu des de fa anys, i el Madrid en comença un cada any per l'afició del president a posar i treure entrenadors (va per l'onzè en tretze anys); va esgrimir que Florentino Pérez i el seu model són bons per a l'economia i dolents per al futbol, i va posar els números com a testimonis, sentenciant que el Barça ha guanyat més del doble de títols que el Madrid durant el regnat del constructor, xifres que aquesta temporada pinta que esdevindran més sagnants si el Barça realitza la proesa de revalidar tot un triplet. Naturalment, Benítez s'estalvia l'autocrítica cap la seva feina com a entrenador blanc, començant per la falta de connexió amb la plantilla i acabant per la seva denúncia pública d'una campanya contra Florentino Pérez, passant per l'alineació que va fer en el clàssic del Bernabéu (0-4), plena de glamur galàctic i buida de la “consistència” que el mateix Benítez reclama com a valor suprem del seu catàleg. Malgrat tot, la seva denúncia pública és el més semblant a un acte de madridisme, perquè la radiografia és fidel a la realitat i afinada en les conclusions. Però Florentino és molt Florentino i les reaccions a Madrid, van del victimisme madridista –“ens ataquen!”– a la sorpresa estil “Rafa, no me jodas!”, no pel que va dir, sinó per atrevir-s'hi.