Opinió

Entre ‘hooligans' i incompetents

I ja no dic
que també s'haurien
de fer controls antidopatge
a alguns periodistes i comentaristes

El dia de la inauguració dels Jocs de Rio, mentre veia com els representants dels esportistes, els jutges i els entrenadors feien el jurament de comportar-se de forma correcta en la seva participació en els Jocs, seguint els ideals olímpics, em va passar pel cap que allà dalt d'aquell escenari, al costat de la bandera olímpica, hi faltava un representant d'un quart col·lectiu, aquell que s'ha anomenat quart poder: els periodistes.

Després d'onze dies seguint les proves dels Jocs en directe per La1 i Teledeporte, i de vegades La 2, –vés quin remei– i de veure, escoltar i llegir algunes de les coses que es diuen sobre Rio 2016, estic absolutament convençut que en els propers Jocs el COI hauria de fer que algun periodista jurés, en nom del col·lectiu, comportar-se de la manera que es comporten la majoria dels esportistes, els entrenadors i els jutges. I ja no dic que també s'haurien de fer controls antidopatge a alguns periodistes i comentaristes perquè no hi ha normes que ho regulin i perquè em sembla que la medallitis i la banderitis són impossibles de curar. No només a Espanya, que quedi clar. Al final sembla que els únics que tenen això que en diuen esperit olímpic són els esportistes.

RTVE té els drets dels Jocs 2016 a l'Estat espanyol i és qui diu què veiem i què no veiem per la televisió –també hi ha més senyals per la seva web, però la majoria de la gent encara ho segueix com abans–. I RTVE no ens està oferint els Jocs Olímpics, ens està mostrant com els esportistes espanyols participen en els Jocs Olímpics, que són dues coses diferents. I, a més, amb manca de criteri a l'hora de decidir què punxa o no en directe. Ho vam viure en la natació el dia dels 100 m papallona de Phelps i els 800 m de Mireia Belmonte, i ahir en la jornada matinal de l'atletisme. D'acord que també es tracta de donar visibilitat als practicants de totes les disciplines, però una mica d'ordre i de criteri no estaria gens malament.

Tornem als periodistes. De veritat s'ha de cridar narrant una prova de piragüisme? O comportar-se com hooligans en els partits de waterpolo, handbol i hoquei sobre herba? I demostrar la ignorància, ara sí i ara també, en les retransmissions d'atletisme? S'han d'assabentar per les xarxes socials que en la final dels 10.000 m femenins es pot fer el rècord del món? No saben què és seguir els temps parcials en una cursa? I després tenen la barra de dir que estaria bé que en atletisme fessin com en la natació en això dels rècords mundials, amb la ratlla i tot. Això si retransmenten els rècords mundials en directe, no com ahir que van posar una eliminatòria dels 3.000 m obstacles en diferit en què hi havia un espanyol i van tenir la mala sort que, mentrestant, es feia el rècord mundial de martell femení i quasi el dels 3.000 m obstacles femenins.

Aprenem-ne, que a Tòquio 2020 no cometem nosaltres les mateixes errades.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)