Entre Pochettino, Neymar, Ramos, els qatarians i Messi amb una samarreta que no és del Barça estic a punt de desitjar que passi el Madrid.

Vaig estar treballant en una guarderia i el comportament dels nens de tres anys era molt més madur que el de molts futbolistes.

Un oblit injustificat que vaig cometre ahir és no recordar l’altre gran himne que podrem escoltar a Cornellà-El Prat, el d’Albània.

Si Pere Aragonès vol escotar un himne “nacional” al camp de l’Espanyol hi haurà d’anar quan jugui la roja. Aquell dia retronaran els altaveus.

El més extraordinari és que no l’han fet fora d’un bufet fatxa de Madrid per català (de lògica pura) sinó per gandul.