Això dels pecats capitals és un invent certament diabòlic però la condició humana és la que és i hi continuem caient de quatre grapes.

S’han fet grans campanyes mediàtiques per recuperar Neymar i cap ni una per pensar com convèncer Guardiola per tornar. Així ens ha anat.

Ceferin que parli menys i que faci tot el que estigui a les seves mans perquè el Madrid no guanyi la Champions. Fi del missatge.

La revolució no és que obrin les terrasses sinó que hi escoltat gent per primer cop fent tertúlia i discutint sobre el Barça... femení.

Molts parlen de Rociíto però ningú del combat que van muntar a Madrid per “regalar” un títol mundial de boxa al seu pare. L’escàndol del segle.

Els jugadors del Madrid són els primers que pensen en clau Superlliga. Van guanyar el Barça i ja es pensen que son campions.

El Barça ha jugat sense públic al Palau i ara li tocarà anar a la pista del Zenit a enfrontar-se al rival i també a milers de russos a les grades.

Tots els jugadors que critiquen la Superlliga ja saben què han de fer, abaixar-se el sou per fer el futbol més sostenible.

Tothom la posa com exemple però la major part dels propietaris són qualsevol cosa menys defensors d’això que en diem ara “valors”.