Seleccions

Catalunya també sap guanyar

La segona unitat condueix l’equip al triomf, aconseguit en l’últim sospir

L’equip es troba còmode amb l’estil però el perfecciona després del descans

catalunya 2 veneçuela 1

VENEÇUELA:Faríñez; Alexander, Chancellor, Osorio, Rosales; Rincón, Herrera, Moreno; Jhon Murillo, Josef Martínez i Soteldo.També van jugar:Romo, Seijas, Machis, Ronald, Añor. CATALUNYA:Edgar Badia; Aleix Vidal, Piqué, Bartra, Vilà; Granell, Pere Pons, Jordan, Melendo; Bojan i Sergio García (Milla, 37’).També van jugar:Milla, des del 37’. Becerra, Montoya, Muniesa, Cucurella, Romeu, Víctor Sánchez, Aleix Garcia, des del 46’. Riqui Puig, des del 50’. Puado i Cardona, des del minut 63. GOLS:1-0 (53’) Bojan. 1-1 (59’) Rosales. 2-1 (89’) Javi Puado.ÀRBITRE:Estrada Fernández.T.G.:a Muniesa.PÚBLIC:12.671 espectadors a Montilivi.

La selecció del país és un combinat acostumat a navegar en la derrota del no reconeixement internacional o en l’empat insuls de l’amistós anual. I darrerament ni això. En els últims temps, el país ha navegat en una repressió que ha anat des de les instàncies més altes fins als impediments més petits, com els diferents clubs que no han permès als seus jugadors ser presents a Montilivi. En tot aquest desert, hi ha una nova generació, aquella que ha viscut la derrota però que conserva forces per lluitar, que vol aixecar la situació. Ahir, a tall d’analogia, aquest grup de joves catalans, que es van ajuntar en el terreny de joc i que van combinar a les mil meravelles, van guanyar un partit que navegava cap al resultat de sempre. Catalunya va ballar al ritme dels adolescents, de la segona unitat que va entrar després del descans, que va posar una marxa més, quan el més convenient era aixecar el peu de l’accelerador en un amistós. Catalunya també sap guanyar i seran els joves qui marcaran el camí.

Gerard López va introduir un onze amb tota l’artilleria en la primera meitat, un equip liderat per Piqué en la defensa, Granell en el mig del camp i Sergio García en la davantera. L’equip va respondre bé, amb una sortida fulgurant amenaçant el repòs de Veneçuela que va respectar la columna vertebral de l’equip titular que va guanyar l’Argentina.

L’estil no es toca

En el primer quart d’hora, la selecció es va apropar al gol en un córner i en una acció finalitzada per Pere Pons iniciada des del darrere. Va quedar clar, des d’un inici, que la naturalesa de Catalunya és herència de Cruyff i d’un estil futbolístic que, gràcies al seu èxit, s’ha anat propagant per tot el territori. Per això, Piqué, del Barça; Granell, del Girona; Melendo, de l’Espanyol; Jordan, de l’Eibar i Aleix Vidal, del Sevilla, es van entendre i van obligar Veneçuela a recular buscant la tranquil·litat amb el pas dels minuts. El conjunt vinotinto la va trobar allà on els equips defensius troben la seva fortalesa: la transició ofensiva.

La primera intervenció d’un porter va ser la d’Edgar Badia, que va haver d’aturar un xut de Soteldo. El menut jugador de banda va arribar a un pacte amb Aleix Vidal, tots dos es respectarien les accions ofensives sense ser destorbats. Si bé Edgar va intervenir al seu xut, tot seguit no va poder fer res amb el servei de Murillo que va anar a parar al travesser. No seria l’únic xut a la fusta de Veneçuela que en va tenir dos més al llarg del primer temps. El jugador de l’Espanyol, Rosales, va fer gala de la seva gran habilitat amb dues ganivetades que es van trobar amb el pal. Catalunya, que en els darrers instants del primer temps va intensificar les seves arribades pels carrils interiors, va tenir la seva opció. Piqué va esprémer les seves oportunitats per marcar un gol amb Catalunya però el seu lliure directe es va estavellar al travesser.

Un canvi d’aires

En el segon temps, el partit va ballar al ritme de Riqui Puig. El migcampista de Matadepera va entrar en el terreny de joc substituint Piqué –Montilivi, dempeus– i va trigar dos minuts a filtrar una passada perfecta per a Montoya que va deixar una pilota franca perquè Bojan rematés a gol.

La resposta de Veneçuela va arribar en una errada individual, de Montoya, que va cedir amb el cap al seu porter. La idea era bona si no hagués trobat Rosales, que va definir amb mestria per baix.

A la quadribarrada li va costar reaccionar, però en els darrers vint minuts va prémer l’accelerador i va collar el rival. Quan Puig agafava la pilota, el futbol entrava a raig en el partit i amb l’esforç dels seus companys, amb una voluntat manifesta de guanyar, Catalunya va aconseguir el triomf quan Puado va definir a la perfecció just abans d’entrar en el temps d’afegit.

QUATRE PALS

En el primer temps, Veneçuela va estavellar tres pilotes a la fusta i Catalunya, una

RIQUI PUIG

L’aparició del mig de Matadepera va obrir les aigües d’un partit encallat

ERRADA

Una cessió equivocada de Montoya va provocar la diana de Rosales

VOLUNTAT

Al final, Catalunya es va bolcar en el triomf fins a la diana de Puado


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.