Seleccions

Núria Picas

No sense la meva estelada

COHERENT Celebra els seus èxits amb la bandera independentista, malgrat els problemes que va tenir amb la federació espanyola en els Sky Games

La manresana va esclatar el 2012 i va ser campiona del mundial i de la copa del món


L'extraordinària temporada de Núria Picas va anar acompanyada per l'absurda polèmica en la qual va veure's involucrada en el campionat del món de curses de muntanya (Sky Games), que es va disputar el juliol passat a la Ribagorça catalana i aragonesa. El gest normal amb el qual la manresana celebra els seus èxits –lluir l'estelada– va provocar urticària a més d'un i de dos quan va creuar, com a vencedora, la meta de la prova de marató. Els responsables de la federació espanyola –catalans, la majoria d'ells– van prohibir-li que l'exhibís en la cerimònia del podi, sota l'amenaça que farien tot el possible per retenir-li el premi en metàl·lic que s'havia guanyat després de gairebé cinc hores de cursa. Com a màxim, li van dir, la deixarien pujar al podi amb la senyera i la rojigualda. “Els vaig engegar i vaig pujar-hi sense cap bandera”, va explicar llavors la corredora.

A Picas ja no li feia gràcia competir amb l'equip espanyol. La selecció catalana també estava convidada a l'esdeveniment, però només podia participar-hi en la categoria open, reservada als equips privats, i els seus representants no podien figurar en el palmarès oficial de la competició, encara que guanyessin alguna prova. “Per aspirar al títol de campiona del món només tenia una opció: competir amb la selecció espanyola.” A Picas no li va quedar cap altre remei i va cedir.

La prohibició de la federació espanyola només va servir per atiar les reaccions de suport a la corredora en les xarxes socials. El Twitter en va anar ple. Òbviament, la bilis mesetaria també va fer-se sentir en forma d'insults i menyspreus. Ja podien dir missa. Picas va lluir l'estelada en la resta de competicions en què va córrer i va fer gala d'una coherència i una tossuderia admirables. En una entrevista a El 9 Esportiu, un cop acabada la temporada, va explicar la seva posició sobre un conflicte que ella no va provocar: “Quan era petita ja pujava tres mils dels Pirineus amb l'estelada. I ara més que mai és important reivindicar, perquè el poble català s'ha manifestat. Problemes? Mira, hi ha gent a qui no li agradarà, però jo actuo d'acord amb els meus principis. Estem en una democràcia i jo ho seguiré fent. A qui no li agradi, que miri cap a una altra banda.”

Núria Picas, com la resta de catalans que van participar en el campionat del món (amb l'equip català o espanyol, tant li fa) va rebre el reconeixement de la Generalitat. En aquell acte tampoc no se'n va estar, de desplegar una estelada. Queda clar que és una peça indispensable de la seva maleta en els seus viatges. I a qui no li agradi, que s'hi posi fulles.

La filla de Cavalls del Vent

Fa un parell d'anys, Núria Picas era gairebé una desconeguda en les curses de muntanya. Fins llavors havia destacat en els raids, però finalment va fer el salt a les curses el 2011. El mateix any va reivindicar-se amb una victòria en la Cavalls del Vent, la prova que, segons ella mateixa, la va “fer néixer.” El 2012 va repetir la victòria en una edició memorable, puntuable per a la copa del món, per les dures condicions meteorològiques en què es va córrer. La manresana ja havia començat la temporada amb bon peu (havia guanyat el trofeu Kima, a més de la marató del campionat del món) i va rematar un any espectacular amb el triomf en la Course dels Templiers. Va acabar segona de la general de la copa del món i campiona de la nova categoria ultratrail.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)