Seleccions

Jordi Sans

Mullar-se dins i fora de la piscina

El gest La celebració del títol olímpic del 1996 amb una senyera li va costar la reprimenda del govern espanyol. UFEC L'entitat s'ha mostrat a favor del dret a decidir

Pujol havia denunciat pressions per evitar que els esportistes puguessin expressar la catalanitat


Hi ha pocs esportistes que hagin reconegut haver tingut problemes per celebrar algun triomf d'una selecció espanyola amb la senyera. Un dels que ho ha fet és Jordi Sans, un dels grans jugadors de la història del waterpolo del país, que continua a més treballant per l'esport català dins de la UFEC. Fa poques setmanes l'entitat va fer un comunicat en què donava suport al dret a decidir del poble català. La UFEC va aconseguir que totes les seves federacions, menys una, signessin a favor d'una reivindicació que fins fa pocs mesos semblava una utopia. L'entitat també es va posar d'acord amb la Plataforma Pro Seleccions per portar al Tribunal Europeu dels Drets Humans la resolució del Tribunal Constitucional espanyol respecte de la llei de l'esport catalana.

Sans va revelar el que li havia tocat viure als Jocs d'Atlanta arran d'unes paraules de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, que havia denunciat pressions des de diversos estaments espanyols per evitar que els esportistes del país puguessin expressar la seva catalanitat de manera natural quan assolien algun èxit internacional. Sans va explicar a El 9 Esportiu que després de la victòria en la final olímpica d'Atlanta contra Croàcia (7-5) va agafar una senyera que ja tenia preparada i va començar a córrer com un boig, conscient que aquell era un moment únic per al waterpolo i l'olimpisme del país. La imatge va donar la volta al món i, fins i tot, va sortir a la portada del US Today.

El problema va arribar l'endemà, quan va rebre la trucada d'un alt càrrec espanyol, que el va esbroncar per haver gosat celebrar el títol d'aquella manera i el va advertir que no ho tornés a fer. No calia, doncs, cap contracte escrit. La seva denúncia demostrava el pacte no escrit entre les diverses seleccions espanyoles, sobretot en els Jocs Olímpics, de mantenir una imatge d'unidad nacional. Afortunadament en el futur Xavi i Puyol també van tenir el coratge de celebrar el títol mundial de la selecció espanyola de futbol a Sud-àfrica amb una senyera al centre del terreny de joc.

De l'esport a la política?

La trajectòria de Jordi Sans ha anat sempre lligada al món de l'esport. Quan es va retirar va ocupar diversos càrrecs de gestió en clubs de natació i waterpolo fins que fa una dècada va arribar a la UFEC com a director esportiu. A l'entitat també s'encarrega ara de les relacions externes i el protocol. És la mà dreta de David Moner. Mai no ha amagat, amb tot, que li agradaria prendre decisions esportives i polítiques dins el govern del país. El seu nom, de fet, va sonar com a secretari general de l'Esport en el primer govern d'Artur Mas. Sempre ha considerat que la integració de l'esportista d'elit a la vida laboral és un factor determinant.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)