La lliga ja està molt difícil per al Barça. Continua amb vida, és clar, queden 21 punts i està a 8 punts del líder, el Real Madrid, però la lògica indica que les possibilitats d’arribar a les últimes jornades amb possibilitats de disputar-la son escasses, i és per això, que el conjunt orientat per Xavi Hernández va oferir ahir a Cadis una versió autoregulada. I és que la Champions League és ara mateix la prioritat. La tornada dels quarts de final contra el PSG al Lluís Companys és aquí mateix, dimarts, i així va jugar l’equip blaugrana al Nuevo Mirandilla, amb la ment en el duel contra el PSG. Tot i això, va fer la feina, es va imposar (0-1) a l’equip groc amb una diana de João Félix en la primera part i va aconseguir amb el triomf mantenir la dinàmica i allargar les victòries seguides; ja en són sis. A més, els blaugrana arribaran al clàssic, que es disputarà al Santiago Bernabéu diumenge, amb la mateixa distància de punts, i afrontaran el matx contra el PSG sense haver perdut ni una mica de confiança.

Ja l’alineació que va presentar Xavi va ser una declaració d’intencions. En l’onze, només dos dels jugadors que s’entreveuen titulars dimarts, Ter Stegen i Cubarsí. La resta va ser completat per secundaris o jugadors com Christensen i Sergi Roberto que per sanció no hi podran ser contra els parisencs. Va ser, doncs, torn per a Héctor Fort i Marcos Alonso als laterals; Oriol Romeu i Fermín a la medul·lar, i Ferran Torres, Vitor Roque i João Félix, a dalt. I de tots ells, si algun va fer mèrits per ser tingut més en compte pel tècnic, aquest va ser João Félix.

El lusità, un futbolista més aviat fred, que necessita estar altament motivat per mostrat tot el potencial, va guiar el Barça cap a la victòria, tampoc sense forçar en excés la màquina. És un jugador a qui li cau el talent de les butxaques i necessita ben poc per demostrar-ho. Amb un grapat d’accions en va fer prou per generar ocasions, entre les quals, el gol (37’) que va decantar la balança. Va ser en una primera part en què havia passat poca cosa quan va emergir a la sortida d’un córner per, després d’un intent de refús d’Álex Fernández que va acabar sent una prolongació al segon pal, es va treure del barret una tisora amb la qual va marcar el 0-1. Això el va endollar i, tot seguit, va fabricar el que hauria pogut ser la segona diana culer, amb una fantàstica passada a dins de l’àrea, en què Sergi Roberto de cap va trobar amb encert Fermín i la rematada d’aquest últim la va treure sota pals el defensa Chust.

El segon acte no va tenir gaire més història. El Cadis, en descens, no es va obrir massa, més pendent de no concedir que de cap altra cosa, i, tret d’algun moment en què a còpia de centrades a l’àrea va buscar collar, no va inquietar. El Barça, mentrestant, tampoc no es va estressar i, aferrat a João Félix, va tenir un parell d’ocasions per obrir escletxa: primer, després d’una jugada en què va assistir Ferran Torres, que no va estar encertat, i després, amb els papers intercanviats, en una rematada del portuguès després d’una centrada del valencià que va marxar llepant el pal. Més tard van entrar Pedri, que va sumar mitja horeta més de minuts, Lamine Yamal, Koundé, Raphinha i Marc Casadó. Tot i el resultat ajustat, el Barça no va patir. El cap és a la Champions League.