LEB Plata
Aposteu per ell
Té l'ADN del ManresaHa ascendit l'Andorra a LEB Or i diu que en el seu camí com a tècnic està fent passos sòlids i amb màxim respecte a tothom
Les banquetes dels equips de bàsquet necessiten saba nova. Ponsarnau, Sito Alonso, Xavi Pascual... en són alguns de la nova fornada. Però n'hi ha més que demanen pas per sota. Un és Joan Peñarroya. Un històric jugador del Manresa que va acabar professionalment a l'Aracena que entrenava l'ara tècnic del Barça Regal i que va emprendre el camí d'entrenador a l'Olesa, on va estar tres anys –2 lligues catalanes, una fase d'ascens i un ascens a LEB Plata–, i a Navàs, on va agafar l'equip últim i el va dur a les fases d'ascens. Els dos últims estius ha estat bronze i or en els europeus sub-20 com a ajudant en la selecció espanyola. Això li va obrir les portes de l'Andorra, avalat per Francesc Solana: “No ens coneixíem personalment, només de jugar l'un contra l'altre; a ell li dec l'oportunitat, perquè va impulsar el meu fitxatge, és perfecte perquè parlem el mateix idioma.” Peñarroya és conscient de com és el món dels tècnics: “Sé que no està ben vist entre el col·lectiu exjugadors que entrenen, però penso que et dóna avantatges per comunicar-te i entendre i gestionar grups.” Peñarroya també creu que cal renovació: “Com en la vida hi ha molta competència, pocs seients per a tants tècnics, però cal renovació, potser no en idees noves, però sí en ambició, ganes... Fa la sensació que n'hi ha que fa dècades que hi són.” El tècnic, de 42 anys, té clar que Manresa seria un lloc ideal per entrenar-hi: “Hi he estat molts anys des que hi vaig arribar amb 18 anys, conec el club, la meva família i jo som d'allà.” Peñarroya, però, és respectuós: “Per mi, en Jaume [Ponsarnau] és el millor entrenador que pot tenir el club; és excel·lent, no perquè ho digui jo, sinó tothom; treu el màxim rendiment i li tinc estima i respecte, ell ha de decidir quan vol marxar de Manresa.” El tècnic de l'Andorra es defineix com a entrenador: “Necessito més formació, estic fent un camí amb passos sòlids, amb respecte a tothom, però amb seny i ambició.” De l'any a l'Andorra només té agraïment: “El vull agrair sobretot a la gent que també hi havia l'any passat; el cop dur que va suposar no pujar en l'últim segon de forma cruel [van errar dos tirs lliures] ens ha fet més forts aquest any.”
Publicat a
Notícies
Dilluns,6 maig 2024