“És el millor 10 d'Europa.” Així va ser com Johan Cruyff va justificar, l'estiu de 1991, el fitxatge de Richard Witschge, la gran incorporació del FC Barcelona d'aquella temporada, tot just quan el dream team, amb la primera lliga al sarró, començava a agafar forma. L'operació, però, no va ser gens fàcil, ja que l'Ajax no tenia cap intenció de vendre una de les millors perles del seu planter, descoberta onze anys abans per Tony Bruins. Finalment, però, el conjunt ajacied va accedir a traspassar-lo a canvi de 400 milions de pessetes, mentre que el Barça va acceptar fer-li un contracte de set temporades. “El que desitgem és que Witschge es retiri vestit de blaugrana”, va explicar Núñez. Perquè en aquells moments ningú dubtava que el club blaugrana havia aconseguit els serveis d'un crac en potència, un mitjapunta amb una cama de seda que, amb només 21 anys, ja era tot un referent de l'Ajax, amb el qual havia debutat amb només 17 primaveres, precisament a les ordres de Cruyff. “L'Ajax està molt bé, però el Barça és més que un club, és una forma de vida”, va exposar el jugador el dia de la seva presentació. A l'hora de la veritat, però, l'holandès va ser víctima de dues circumstàncies que van trencar el seu somni de triomfar al Camp Nou. “Vaig tenir mala sort. En aquells moments, la normativa només permetia jugar tres estrangers, i davant meu tenia Koeman, Laudrup i Stòitxkov, tres futbolistes superlatius”, recorda ara Witschge, que afegeix: “Tot i així, en dues temporades vaig participar en 40 partits, una bona xifra, però jo era molt jove i el que volia era jugar totes les setmanes, i per això vaig demanar sortir del club.” Tot i no jugar tant com la seva impaciència juvenil li demanava, 23 anys després, Witschge guarda un excel·lent record de la seva etapa blaugrana, en què va aprendre moltíssim i en què va aixecar dues lligues i la històrica copa d'Europa de Wembley, que va haver de veure des de la graderia per culpa d'una lesió. Per l'holandès, aquell equip ho tenia tot per marcar una època. “Hi havia jugadors excel·lents, en totes les posicions, però sobretot hi havia un ambient espectacular. Encara avui es detecta aquella bona relació que teníem. Aquests dies m'he vist amb Zubizarreta i Salinas, i també m'he trobat recentment amb Goikoetxea i Txiki”, recorda Witschge, que fa dues setmanes va viatjar a Barcelona, com a assistent tècnic d'Ed Peereboom, entrenador del juvenil de l'Ajax, per al partit que van disputar contra el juvenil blaugrana.