Exjugador del Bons Aires, el Bisbalenc, el Girona B i el Llagostera, Albert Fernández Caballeria és dels que va penjar les botes molt aviat –als 23 anys, per problemes en un genoll– i va començar la carrera com a tècnic. Va anar pujant esglaons al Bons Aires, absorbit pel Girona quan dirigia l'infantil, es va convertir en el coordinador i va entrenar el Sàbat a primera regional –en una etapa de vincle amb el club de Montilivi– abans de fer el salt al Guíxols, a primera catalana, quan tenia 28 anys. I el curs següent, va completar la temporada a tercera, amb el Cassà. La trajectòria semblava encaminada a anar fent camí pel futbol de casa –va dirigir també el Girona de divisió d'honor juvenil i el Palamós–, però fa quatre anys i mig va marxar força més lluny, i des d'aleshores ha anat acumulant experiències a fora. Les primeres, a Ucraïna, al Dnipro, com a cap de metodologia. Després, a la selecció sub-19 de Bahrain. I les últimes, seguint Michael Laudrup, de qui és un dels entrenadors assistents. Ara mateix, pendent d'una nova destinació, després d'haver tancat una etapa a Qatar.

Bertu Fernández hauria pogut tornar a les banquetes gironines aquest estiu –va arribar a tenir contactes amb l'Olot–, però continuarà vinculat a Laudrup, amb qui va arribar a Doha (Qatar) l'estiu del 2014, al Lekhwija SC. “Vam tenir una reunió amb el seu representant, que viu a Barcelona. Hi havia la possibilitat de dur-nos al Trabzonspor, però també aquesta d'integrar-se al cos tècnic de Laudrup. Vam parlar després amb ell i ens vam entendre”, resumeix el gironí, que hi va anar juntament amb Gerard Zaragoza, els preparadors físics Ramon Català i Xavi Álvarez i el preparador de porters Karim Zaza.

“Poder viure al costat d'algú que ha estat tan amunt en el futbol està molt bé, per tot el que t'enriqueix. És una font de coneixements i sempre vas adquirint conceptes nous”, explica Bertu, que admet haver tingut la temptació d'agafar apunts quan Laudrup atura un entrenament per explicar alguns detalls a un jugador. “Ens sol delegar força a l'hora de treballar al camp els entrenaments, però quan vol fer un apunt tàctic, entra. Quan fa un pas endavant ja sabem que hem de callar.” Vagin on vagin, no es canvia la manera de treballar ni la idea de joc. “Sempre t'has d'adaptar una mica al jugador, tot té un procés d'adaptació. A Qatar ens deien: és que no correm mai sense pilota?” Tot i que la relació amb Cruyff no va acabar bé, el danès es va quedar amb les idees de l'etapa blaugrana: “Li agrada que l'equip sigui protagonista tenint la possessió. Té una gran influència de quan va jugar al Barça.”

Bertu Fernández és només un més dels molts professionals del futbol que s'estan fent un camí lluny de casa. Una obligació? “Hi ha una mica de tot. És veritat que en molts països tenim càrrecs que aquí seria inviable viure'ls com a professionals. A Ucraïna, els entrenadors del club, del planter, treballaven només d'això. Amb el sou pertinent a la societat d'allà, però només fent això. Aquí, es fa al Barça i a pocs clubs més.” Tard o d'hora, és clar, al tècnic gironí li agradaria tornar. “Ser a fora té els seus punts a favor, però també molts sacrificis. Tornar a casa segur que ho faré. No sé quan, però no crec que acabi tan fart del futbol per no entrenar un cop torni a ser per aquí”, explica Bertu, engrescat amb el Girona, que segueix a distància: “Ara ja s'estan fent els passos de veritat perquè el club creixi i per ser un club professional amb cara i ulls. No sé si serem a segona o a primera, però el club ha crescut molt. I la possibilitat que molts jugadors del planter puguin arribar a viure el que estan vivint Pere Pons, Granell, Eloi i Carles Mas és molt engrescador.”