Estaven avisats
El naufragi del Barça a París confirma moltes de les mancances vistes des de ja fa uns quants mesos
Els blaugrana s'han vist superats en molts partits pel rival, sobretot per culpa de la pressió alta
“Coneixent Unai Emery, sempre ens ha complicat la vida amb els seus equips des de la pressió alta, i espero un PSG atrevit”, havia dit Luis Enrique en la prèvia del duel al Parc dels Prínceps. Un cop acabat el partit, el tècnic asturià va identificar precisament aquesta incapacitat per superar la pressió com una de les moltes causes del naufragi viscut a la capital francesa, i també va voler recordar que ja havia avisat els seus homes de la dificultat que té enfrontar-se amb qualsevol rival en la Champions a domicili. Les sorpreses en aquest sentit, doncs, almenys per les paraules de Luis Enrique, van ser relatives, encara que Sergio Busquets va explicar tot el contrari, ja que va assegurar que s'havien imaginat un partit totalment diferent i va assenyalar, fins i tot, la banqueta afegint que el plantejament del PSG havia estat millor. Iniesta, per la seva banda, va evitar parlar d'actitud i també va ser contundent: “Ens han superat jugant a futbol.”
El cas és que el Barça no va existir en cap moment, es va veure atropellat des del primer minut pel conjunt parisenc i no va trobar cap tipus de resposta per sobreposar-se a les dificultats sofertes des de l'inici. Uns problemes que, per altra banda, no són nous d'aquest darrer compromís, sinó que s'han anat arrossegant des de l'inici de temporada, i en massa ocasions. I és que el de París, on l'equip blaugrana no va fer res bé, ni amb la pilota ni sense, no és el primer partit en què s'ha vist un Barça faltat de la seva habitual identitat i minimitzat pel rival. No durant els 90 minuts, com dimarts, ni fins al punt de viure una patacada d'aquestes dimensions ni amb les mateixes conseqüències, ja que ara, tret d'un miracle en forma de remuntada més que històrica, el conjunt de Luis Enrique ja s'ha acomiadat de la Champions –no queia en els vuitens de final des de feia deu anys, encara amb Frank Rijkaard–, però sí amb una freqüència que podia convidar a pensar que algun dia podia rebre un cop realment molt dur. Com així ha estat.
Al Parc dels Prínceps, el trident no va aparèixer. Cap rematada de Messi ni de Suárez i només dues, i no entre els tres pals, de Neymar. Tampoc la resta de jugadors van crear ocasions. L'única clara, a banda de la rematada de cap al pal d'Umtiti ja en els últims minuts i gairebé amb tot el peix venut, va ser la de la primera part d'André Gomes. A més, no va existir el mig del camp, on el PSG es va endur tots els duels, i físicament, amb Busquets i Iniesta encara molt lluny del seu millor nivell, no hi va haver color. Per acabar-ho d'adobar, tampoc no es va veure la competitivitat o l'ofici que altres dies sí que va servir per, com a mínim, obtenir algun bon resultat o maquillar una desfeta.
Els partits en què el Barça ha ofert una versió molt desmillorada respecte a la que era habitual en les últimes temporades, algunes vegades amb rotacions però d'altres sense i gairebé amb un onze de gala, ja en són molts per creure que el que va passar al Parc dels Prínceps és un accident. En la lliga, de fet, el Barça ha perdut ja 18 punts, alguns de manera incomprensible, com contra l'Alavés i el Màlaga al Camp Nou, on els blaugrana sí que van ser millors, però en la majoria de casos ha estat perquè el rival ha estat superior. És el cas, per exemple, de Balaídos, on el Barça va perdre; d'Anoeta, on, tot i l'empat, la Real Sociedad va merèixer guanyar contra un Barça molt pobre, tal com va reconèixer el mateix Luis Enrique, i, més recentment, al Benito Villamarín, on el conjunt blaugrana només va reaccionar quan anava perdent i va acabar rescatant un punt en els últims minuts. En altres partits, tot i acabar guanyant, com a Mestalla o al Pizjuán, el Barça també va oferir una versió molt irregular, amb dues cares, que finalment no li va passar factura. En la copa, i tot i que el Barça s'ha plantat a la final, també han aparegut alguns d'aquests fantasmes i els rivals han fet molt de mal als blaugrana, sobretot a través de la pressió avançada. Va passar a San Mamés en l'anada dels vuitens de final, en què el Barça va encaixar un 2-1 i va haver de remuntar en la tornada, i contra l'Atlético. El Barça va ser millor al Calderón, però la truita es va girar al Camp Nou i els de Luis Enrique van estar a punt de quedar eliminats, fins al punt d'acabar demanant l'hora, amb nou homes.
Detectats molts dels errors i després de la ferida oberta que ha provocat el malson de París, al Barça no li queda cap altre remei que aixecar-se i mirar d'acabar la temporada lluitant per guanyar la lliga, en què el conjunt de Luis Enrique, amb encara setze jornades per disputar-se, està a un punt del líder, el Madrid –que té dos partits pendents–, i sense oblidar que a l'horitzó també hi ha una final de copa, el 27 de maig contra l'Alavés. No és moment per deixar-se anar, sinó de reaccionar. Pel que fa a la Champions, com va dir Neymar, només queda la fe: “Si hi ha un 1% de possibilitats, tenim un 99% de fe.”
Balaídos
02-10-2016
San Mamés
05-01-2017
Benito Villamarín
29-01-2017
Camp Nou
07-02-2017
Anoeta
27-11-2016
Etihad Stadium
01-11-2016
Notícies
Dimecres,15 maig 2024