Barça

Barça

Derbi barceloní

El teu torn, Dembélé

El francès, que molt probablement s’estrenarà demà com a blaugrana, tindrà l’oportunitat d’afegir el seu nom a la llista dels grans debuts en la lliga i al Camp Nou, com al seu dia ho van fer Romário, Rivaldo i Ronaldinho

El més que probable debut oficial de Dembélé serà un dels grans al·licients del derbi de demà, la primera ocasió que tindrà l’afició blaugrana per veure en acció el fitxatge estrella del curs i una gran oportunitat d’adquirir una bona dosi d’optimisme després d’un estiu marcat per les males sensacions. Òbviament, el que faci o deixi de fer Dembélé demà no pot ser motiu per extreure grans conclusions, malgrat que una aparició pletòrica sí que el podria situar en la llista dels grans debuts d’il·lustres blaugrana i, de retruc, començar a minvar el mal que ha generat l’adeu sobtat de Neymar.

Possiblement, un dels debuts al Camp Nou i en la lliga més impactants de l’era moderna que es recorden va ser el de Romário, que tot i aterrar a Barcelona amb la fama reconeguda de gran davanter, va deixar tothom bocabadat amb un hat-trick majestuós contra la Real Sociedad, tres gols preciosos que van fer la volta al món i que van aventurar la temporada de màgia que havia d’arribar. I tampoc es van quedar enrere dos brasilers il·lustres, Rivaldo i Ronaldinho. El primer, que com Dembélé va aterrar al Camp Nou per mirar de fer oblidar un adeu frustrant, el del Ronaldo, es va presentar en la lliga amb una exhibició, també contra la Real, amb dues dianes molt maques que van retornar la il·lusió a l’afició. I què es pot dir del debut en la lliga i a casa de Ronaldinho, en la inoblidable nit del gaspatxo contra el Sevilla, aquell partit que va començar a les 00.05 h, i en què Ronnie va fer que es moguessin els ciments del Camp Nou amb un golàs des de fora de l’àrea. Tot i que el debut de Ronaldo a casa i en la lliga no va ser tan impactant, ja que el davanter es va quedar sense marcar contra l’Espanyol (2-1), el cert és que el brasiler ja havia deixat tothom bocabadat poc abans, en l’anada de la supercopa, contra l’Atlético, en què va fer dos gols i va deixar per a la videoteca una elàstica fabulosa davant de Geli.

Després del de Ronaldinho, el següent debut d’una estrella il·lusionant va ser el d’Eto’o, fitxat un estiu després que el brasiler i que va aterrar a Barcelona no només com un golejador consagrat, sinó amb la morbositat afegida de ser exmadridista. Com en el cas de Ronnie, el camerunès no es va estrenar al Camp Nou fins a la jornada 2, ja que la primera va ser a domicili, i tot i no marcar contra el Sevilla, va deixar unes impressions excel·lents que no va trigar a certificar. I un cas semblant va ser el d’Henry, un dels fitxatges més il·lusionants dels últims anys, ja que la incorporació del francès es va haver d’endarrerir un any. Tití, que teòricament va aterrar al Barça per jugar a la banda, va debutar com a davanter centre, per una lesió d’Eto’o, i malgrat que es va quedar sense veure porteria va fer aixecar l’afició amb la seva classe, un bon debut que va arrodonir amb un xut al pal i amb una acció en què va provocar un penal.

Cal tenir paciència

És evident que mai es poden extreure conclusions amb un únic partit com a referència, i menys amb tots els condicionats extra que comporta el debut d’un jugador il·lusionant, amb el llistó alt, nervis afegits i una entesa embrionària amb els companys. I només cal veure els debuts de les quatre últimes estrelles. El primer després del d’Henry va ser el d’Ibra, que va aterrar a Barcelona amb el pes de ser el fitxatge més car de la història del club. El suec, que va ser rebut en la seva presentació per 50.000 persones, va debutar a casa després de dos partits sense marcar, i en què va començar a demostrar certes dificultats per adaptar-se al joc implantat per Guardiola, una pressió que es va treure del damunt contra l’Sporting, en què va fer el seu primer gol. I molt pitjor va ser el debut al Camp Nou de Villa, que es va presentar davant la seva nova afició en un duel de trist record, aquell en què l’Hèrcules es va endur sorprenentment els tres punts (0-2). I què es pot dir dels dos últims grans debuts de figures, Neymar i Luis Suárez, que tot i deixar sensacions agredolces no van trigar a demostrar la seva vàlua. El brasiler es va estrenar contra el Llevant (7-0), en un duel en què va ser suplent, ja que Tata Martino va considerar que estava baix de forma. Neymar va deixar algun detall, però molt poc comparat amb el que va oferir després. I Luis Suárez, que es va haver d’esperar fins a l’octubre per poder debutar per la sanció de la FIFA, va tenir un debut agre, contra el Celta, en un partit en què els gallecs es van imposar 0-1 després que els blaugrana fallessin un munt d’ocasions.

Dembélé, doncs, es mereix un temps prudencial perquè es puguin treure conclusions, tot i que és evident que una actuació memorable contra l’Espanyol multiplicaria l’optimisme del barcelonisme. És el que tenen els fitxatges il·lusionants.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)