“Després d’estar a Barcelona passant-ho malament, sabia que l’únic lloc on podria tornar a ser jo mateix era aquí. Vaig tenir moltes ofertes, però volia tornar al Sevilla. Encara que fa poc temps, sembla que no n’hagi marxat mai.” D’aquesta manera, en declaracions a mitjans oficials del club sevillà, Aleix Vidal mostrava la seva satisfacció per haver pogut tornar aquest estiu al conjunt de la capital andalusa, on ja va jugar la temporada 2014/15, i reconeixia també que els tres anys en què va vestir la samarreta del primer equip del Barça –dos i mig si es té en compte que la primera mitja temporada, degut a la sanció de la FIFA, només es va poder entrenar– no van ser fàcils.

El polivalent jugador de Puigpelat, però, que demà tindrà l’oportunitat d’enfrontar-se amb bona part dels seus excompanys si Pablo Machín ho creu així –ja ho va fer uns minuts a Tànger, en la supercopa d’Espanya–, no es penedeix d’haver abandonat el Sevilla el 2015: “Vaig prendre una decisió que esportivament podia haver estat bona, encara que difícil i pensada. Tots els jugadors l’han de prendre i has d’assumir el repte”, explica ara l’exblaugrana. Queda clar que el seu segon pas pel Barça –ja hi havia jugat en les categories inferiors– no va ser el desitjat, i així ho confirmen les xifres, amb només 51 partits jugats, i tan sols la meitat, aproximadament, com a titular. “Els dos primers anys vaig jugar poc o, almenys, no el que m’hauria agradat. I vaig tenir una lesió al turmell que em va tallar la continuïtat que tant m’havia costat aconseguir”, afirma el jugador de 29 anys, que també parla de la seva relació amb Luis Enrique: “Hi vaig tenir les meves diferències, però va ser legal, i quan m’ho vaig guanyar vaig començar a jugar i a fer-me un lloc. Només la lesió em va frenar”, insisteix Aleix Vidal, que tot i tenir clar també que “sortir del Barça sempre és un pas enrere”, creia que, ja amb Valverde, era el moment adequat per fer-lo: “Amb el canvi d’entrenador em vaig quedar perquè mai saps el que pot passar. I l’últim any vaig jugar força més, però veia que era el moment de sortir. En el mercat d’hivern ja va estar a punt de passar.”

Ara Aleix Vidal aspira a “poder tornar a ser el de la primera etapa en el Sevilla”, la millor de la seva carrera, ja que, tot i jugar-hi només un any, hi va guanyar l’Europa League sent una peça molt important. De moment, i tot i no ser un fix per a Machín, ja suma una desena de partits entre totes les competicions, i més de la meitat de titular, la majoria pel carril dret, però també algun per l’esquerre com a solució d’emergència, amb quasi 600 minuts acumulats des de principi de curs. Els 8,5 milions d’euros (més 2 en variables) pagats pel Sevilla aquest estiu per recuperar-lo –menys de la meitat dels 18 fixos que va rebre del Barça tres anys abans– sembla, per ara, que han estat ben invertits.