Van ser pocs minuts, els últims cinc, però el Camp Nou ja va cridar ahir “campions!”. Ho va poder fer després dels dos grans gols de Luis Suárez i Leo Messi en els últims instants del partit contra l’Atlético de Madrid. Dos gols que posaven fi a la resistència de la defensa madrilenya i que sentenciaven una lliga que ja tenia una bona part de color blaugrana abans del partit i que ara ja té definitivament els colors del Barça. Queden encara set partits de lliga, però els d’Ernesto Valverde avantatgen ja d’onze punts els de Diego Simeone. El títol de lliga és al sac. Serà el segon en dos anys de Valverde com a entrenador. Serà el vuitè del Barça en les últimes onze temporades, una xifra que deixa ben clar quin equip és el gran dominador del futbol estatal de l’última dècada, coincidint amb una meravella anomenada Messi, que en les pròximes setmanes es podrà dedicar, com la resta de l’equip, a mirar d’aconseguir la Champions, que els blaugrana no guanyen des del 2015 i que és una obsessió per a tot el club, des de la directiva fins a l’afició, passant per una plantilla que no es cansa de guanyar.

El Barça va ser superior en el joc durant tot el partit, però no ho va poder ser en el marcador fins als últims cinc minuts. Valverde sabia que el d’ahir era el partit per lligar de manera definitiva el títol de lliga, i no va reservar ningú per a Manchester, on els blaugrana jugaran dimecres l’anada dels quarts de final de la Champions. L’entrenador dels red devils, Ole Gunnar Solskjaer, que va presenciar el partit des de la llotja, va poder veure el que ara per ara, amb Dembélé lesionat, és l’onze titular del Barça. Els blaugrana van sortir a mossegar, amb un Messi molt actiu en els primers minuts, tant amb la pilota com sense. Coutinho jugava els seus millors minuts dels últims mesos i el Barça tenia la possessió de la pilota i el domini del joc, fet que tampoc és que importi gaire a l’equip de Simeone, que es troba sempre còmode defensant-se i sortint al contraatac. També Arthur va millorar respecte a passades actuacions. El domini dels de Valverde, però, no es va traduir en gols. Per mala sort i perquè l’Atlético de Madrid té sota els pals un dels millors porters del món. El Barça va estar a punt d’avançar-se en el minut 13 amb la típica combinació entre Messi i Jordi Alba, aquella jugada que tots els equips saben que faran diverses vegades durant un partit i que ningú és capaç d’aturar. Passada de Messi i rematada d’Alba al pal. La segona gran oportunitat blaugrana va arribar en el minut 27. Va ser Coutinho qui va protagonitzar-la. Ell la va començar i ell la va acabar després de combinar amb Luis Suárez, però una espectacular mà d’Oblak va evitar que el Camp Nou celebrés un gol que ja començava a cantar. Entre aquestes dues jugades, l’Atlético pràcticament no es va acostar a l’àrea de Ter Stegen. Només Griezmann ho va intentar amb un tímid xut. Era esperada la rebuda del públic del Camp Nou al francès després que l’estiu passat rebutgés una oferta del Barça, i ara que les dues parts tornen a parlar perquè allò que no va poder passar aquella vegada passi aquest estiu. El públic del Barça el va xiular. No oblida el rebuig ni la manera com ho va anunciar. El seu company a l’atac va ser protagonista també del partit. Protagonista negatiu. Diego Costa és un gran davanter, però el seu caràcter el traeix moltes vegades. En el minut 28 va veure la targeta vermella directa arran d’un insult a Gil Manzano. L’expulsió encara va fer que l’Atlético es tanqués més i que el Barça tingués més problemes per trobar espais. Ja no els va trobar en tota la primera part fins a l’últim minut, en un contraatac que va acabar Coutinho amb un cop de cap a les mans d’Oblak.

El porter eslovè va continuar sent el millor del seu equip en la segona part. El pla de Simeone va ser esperar tancat el Barça, fent que el domini blaugrana es convertís en un atac d’handbol, el mateix que tantes vegades s’ha vist al Camp Nou. No tenir cap forat en defensa i buscar alguna sortida al contraatac. Tot i tenir un home menys, a l’Atlético de Madrid no li valia l’empat. Per això el seu pla era arribar amb possibilitats als últims minuts i fer un pas endavant. Simeone el va buscar amb l’entrada de Morata. Perquè els centrals i especialment Oblak havien mantingut vius els madrilenys. Sense espais per on entrar, Messi els va buscar unes quantes vegades pel seu compte, amb les seves clàssiques arrencades. En una d’aquestes, va deixar tot sol Suárez, però la rematada de l’uruguaià la va treure una vegada més Oblak, que també va estar encertat en una doble intervenció a rematades de Messi i Malcom, que havia sortit per mirar d’obrir més el camp i buscar alguna via en la defensa visitant amb el seu un contra un.

Hi va haver un moment en què semblava que l’empat seria el resultat final. El Barça sabia que amb l’empat tenia mitja lliga guanyada i l’Atlético devia pensar que jugant tants minuts amb un home menys ja n’havia fet prou. Però llavors va emergir la figura de Luis Suárez, com havia emergit dimecres a Vila-real per rescatar un punt, i en el minut 40 es va inventar una rosca que va superar l’imbatible Oblak després de tocar el pal. El gol posava fi a la resistència dels madrilenys, que un minut després veien com Messi culminava una gran jugada individual per fer el segon i que tot el Camp Nou pogués cridar “campions!”.