Barça

Andrew Robertson

L’escocès del Marks & Spencer

Robertson va passar en sis anys de jugar en la quarta divisió del seu país i treballar a la caixa d’un gran centre comercial a disputar la final de la Champions convertit en un dels millors laterals del moment

El dia que el Manchester United va perdre a Anfield, el 16 de desembre del 2018, Mourinho encara entrenava els de Salford. Després del partit, es va rendir a Robertson. El va posar d’exemple del que ha de fer un futbolista si vol que guanyi el seu equip: “Encara estic cansat només de veure com corre. Haurien d’aprendre de les seves ganes.”

Nascut a Glasgow l’11 de març del 1994, ha passat en sis anys de jugar en la quarta divisió escocesa amb el Queen’s a jugar la final de la Champions. És ídol per als aficionats de The Koop i capità d’Escòcia per decisió d’Alex McLeish. Al seleccionador dels del card li sobren raons. “La d’Andy és una història magnífica i representa una inspiració per a tots els jugadors joves. El segueixen perquè el creuen, saben d’on ve”, diu McLeish.

Andy va deixar el Celtic quan tenia uns quinze anys, descartat per baixet i va entrar a l’acadèmia del Queen’s. “Òbviament, els nens poden reaccionar davant la decepció de deixar un club tan gran de diverses maneres. El vaig veure treballar tres nits a la setmana i els dissabtes, i va donar el cent per cent en els entrenaments i partits, per acompanyar el talent que tenia. Això és el més important que recordem”, va dir Gardner Speirs, el seu exentrenador al Queen’s en parlar de Robertson, en declaracions al Telegraph.

En aquell temps, amb 18 anys, va escriure una piulada que encara se li recorda: “La vida a aquesta edat són escombraries, sense diners #needajob.” “És així per a molts joves”, va explicar després en una entrevista al The Guardian. “No hi ha feina, i la que hi ha et suposa moltes hores per pocs diners. No és fàcil”, va reconèixer. Va treballar com a caixer en un supermercat: “Al Queen’s Park només et pagaven els desplaçaments, així que em vaig posar a treballar a les caixes de M&S a Sauchiehall Street, a Glasgow”, explica Robertson. També va fer feines ocasionals per a la Scottish FA, durant el seu temps a Queen’s Park, a Hampden Park. Responia al telèfon a les oficines, on agafava reserves per a partits i concerts a l’estadi. “Una vegada vaig mostrar a Vincent Kompany el seu seient”, va dir Robertson. “Escòcia va jugar contra Bèlgica i em van dir que acompanyés Kompany i la resta de jugadors descartats pel seleccionador al seu seient i els repartís un programa. No ho deu recordar, però jo sí.” Cinc anys més tard, competeix amb el City, l’equip que capitaneja el belga, al qual va eliminar de la Champions i amb el qual disputa la Premier.

Al Queen’s va tractar de treure’s el certificat d’accés a la universitat. No va superar totes les assignatures. Deu ser pel que li ha costat arribar que el seu ordre de valors no és gaire comú entre els futbolistes. Per al seu aniversari número 21, el 2015, va demanar als seus amics i familiars que donessin diners al banc d’aliments local i no li compressin cap regal: “Un regal d’aniversari normal de 21 anys és una ampolla de vodka i durant la temporada no bec. Al final, em prenc unes cerveses amb el meu pare. Així que si algú vol comprar-me una ampolla de vodka, prefereixo que donin les 20 lliures a qui no pot menjar.”

Andy va fer una excel·lent temporada al Queen’s i el Dundee United el va fitxar. “Sempre va tenir ganes d’aprendre i de fer-ho bé. Tenia actitud i això em va fer pensar que sempre tindria una oportunitat “, insisteix Jackie McNamara, exentrenador de Robertson. Amb el Dundee va acabar quart i va arribar a la final de la Copa d’Escòcia. Va ser triat millor jugador jove del torneig, millor de la Scotish Premier del mes de novembre i part de l’onze ideal. El Hull el va portar a la Premier per 2,8 milions de lliures. Allà va coincidir sis mesos amb l’actual entrenador de l’Everton, el rival de la mateixa ciutat.

Deu milions va pagar el Liverpool al Hull City l’estiu del 2017 per Robertson, i en dos anys es va guanyar la renovació. Després de Salah, Sadio Mané, Roberto Firmino i Gómez, Klopp el va cridar al seu despatx. “Crec que de totes les renovacions de contractes en què he participat, aquesta es va fer en un temps gairebé rècord. Pot ser que sigui originari de Glasgow, però tot en ell és Liverpool. Ha estat fantàstic veure’l créixer, desenvolupar-se i millorar. Tothom coneix la seva personalitat, dins i fora del terreny de joc, però no podem passar per alt la seva qualitat i això és culpa nostra”, va dir Klopp el 17 gener del 2019, quan es va anunciar la seva renovació fins al 2024.

I mentre manté el pols per la Premier, Andy busca la seva segona final de Champions consecutiva. No li tremolen les cames, a l’escocès. “Aquesta és una pressió agradable”, diu. “Lluitar pels títols, qui no ho vol, això? M’heu de creure, és un sentiment molt millor que lluitar contra el descens. Ho he experimentat dues vegades i, especialment la primera, vaig haver d’afrontar les conseqüències. Vaig veure persones perdre les seves ocupacions i patir reduccions salarials del 50%, amb el sentiment que havíem fallat als seguidors i als empleats del club. Així que per a mi això és molt més fàcil. Aquest és el tipus de situació en què qualsevol voldria estar.”

A Anfield, jugant contra Messi. No en una caixa del Marks & Spencer.

11
assistències
ha donat el lateral del Liverpool aquesta temporada en la Premier
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.