Barça

Encara estan molt lluny

L’Olympique va necessitar poc més de vint minuts per sentenciar la final

El plantejament valent de Cortés, amb la defensa avançada, va ser un caramel per a la velocitat de Van de Sanden

A partir del 3-0 el partit va ser una penitència

OLYMPIQUE 4 BARÇA 1

GOLS:1-0 (6’) Marozsán. 2-0 (15’) Hegerberg. 3-0 (21’) Hegerberg. 4-0 (32’) Hegerberg. 4-1 (88’) Oshoala.ÀRBITRA:Anastasia Pustovoltova.Targetes grogues:Hegerberg (17’) de l’Olympique de Lió.Targetes vermelles:cap.PÚBLIC:19,487 espectadors al Groupama Arena. BARÇA: Paños Marta Torrejón Pereira
Van der Gragt 83’ Mapi León Leila Vicky Losada Alexia Aitana
Andressa Alves 70’ Mariona Martens Toni Duggan
Oshoala 70’
RESTA DE CONVOCADES: Gemma Font (p.s.), Melanie, Patri i Andonova..
OLYMPIQUE DE LIÓ: Bouhaddi Bronze Mbock Renard Majri Henry Fishlock
Kumagai 73’ Le Sommer
Bacha 83’ Marozsán
Van de Sanden
Cascarino 64’ Hegerberg
RESTA DE CONVOCADES: Weiss (p.s.s), Buchanan, Simon i Jaimes.

El Barça va fer història i el premi de convertir-se en el primer conjunt de la lliga a classificar-se per a la final de la Champions ja no li traurà ningú, però el camí cap al cim encara no ha acabat. I encara queda molt per recórrer. I és que el conjunt blaugrana va tenir la fortuna d’un sorteig benèvol –bàsic, tal com està muntada la competició– en el camí fins a la final, però contra l’Olympique de Lió va topar de cop amb la crua realitat, i de la manera més dura. Perquè el Barça va sortir valent com havia proclamat el tècnic Lluís Cortés en la prèvia i les franceses van necessitar ben pocs minuts per castigar aquest atreviment de la manera més simple possible: pilotes a l’espai per explotar la velocitat de Van de Sanden –la gran sorpresa de l’onze– i la final sentenciada en poc més de vint minuts.

El Barça tenia marcada la zona del lateral esquerre del Lió com la via més factible per fer mal a un equip gairebé sense defectes. Però el tècnic francès, Reynald Pedros, va sorprendre deixant a la banqueta Bacha, una lateral tan perillosa incorporant-se en atac com descuidada en defensa, per donar entrada a Majri, que en la semifinal contra el Chelsea havia jugat d’extrem però molt més curosa a l’hora de mantenir la posició, i la jugada li va sortir rodona. I és que va ser, en canvi, el conjunt de la vall del Roina qui va destrossar el rival per la zona del carril esquerre de la seva defensa.

L’intangible de l’experiència en grans escenaris va quedar totalment palesat en el primer tram del matx, en què les jugadores del Barça van sortir nervioses i se les va notar superades per la situació en uns minuts de cames engarrotades. Tot i això, la primera gran ocasió va ser blaugrana després d’una bona recuperació de Mariona, que va deixar Duggan amb tot a favor dins l’àrea. L’anglesa, però, es va veure tan sola que va connectar un xut defectuós que va sortir desviat. L’aproximació culer, però, no va ser més que un miratge i l’Olympique es va encarregar ben aviat de recordar al Barça que allò no tornaria a passar amb un gol en la primera arribada a l’àrea de Paños. I la recepta per cuinar l’1-0 va ser ben simple: passada de Mbock a l’esquena de Leila, Mapi León que arriba tard a l’ajuda i Van de Sanden, una autèntica velocista, que dona el gol fet a Marozsán (6’), internacional alemanya però nascuda a Budapest que, davant els seus, no va fallar en la definició davant Paños. Sis minuts per demostrar la diferència sideral que encara hi ha entre tots dos equips. La final, molt coll amunt per a les culers. I encara ho estaria més minuts després. El gol va deixar tocades de mort les de Lluís Cortés, que poc després van resoldre com van poder una doble ocasió de Hegerberg i Van de Sanden, precisament les protagonistes del 2-0 just al quart d’hora de joc. De nou, l’extrem holandesa va guanyar l’esquena a la lateral Leila, va superar amb facilitat León i va assistir perquè la millor jugadora del món superés de nou Paños. I per si no fos prou, en el 21’, en una jugada aquesta vegada més elaborada, Hegerberg va tornar a recollir una centrada lateral i va sentenciar definitivament la final.

A partir d’aquí, el partit va ser un autèntic suplici per al Barça, totalment superat i conscient que les esperances de donar la sorpresa s’havien esfumat molt abans del que haurien desitjat. La derrota ja entrava dins les possibilitats i era una opció prevista per les blaugrana, conscients que l’Olympique no era el Bayern ni cap dels equip als quals s’havien enfrontat al llarg del curs. Però esperançades de poder plantar cara al conjunt francès, fins i tot més que en els quarts de final del curs passat, en què les catalanes van resistir bé en defensa, però gairebé sense existir a camp rival, els primers vint minuts van ser devastadors. El problema, a més, és que el conjunt francès va continuar anant a la seva i Hegerberg, en el 32’ i amb el Barça demanant a crits el descans, va culminar el seu hat-trick, altre cop després d’imposar-se a les centrals culers dins l’àrea en una nova centrada.

A partir d’aquí, la resta de partit ja no hauria calgut que es jugués: les lioneses van abaixar, ara ja sí, el ritme sense voler fer més sang, i el Barça, sense res a perdre, va intentar maquillar el marcador. De fet, abans del descans ja ho hauria pogut aconseguir Alexia en la sortida d’un córner, però la seva rematada de cap des del segon pal va sortir per sobre el travesser. En la represa, Hegerberg, que va deixar ben clar per què mereixia la primera Pilota d’Or de la història, va estar a punt de culminar una espectacular jugada de combinació amb una rosca enverinada (55’), però van ser les catalanes qui van disposar de les millors ocasions fins a trobar el premi en els últims minuts. Abans, Martens va fallar un gol cantat (70’), Vicky ho va provar amb una vaselina que va marxar alta, i a partir de l’entrada d’Oshoala, l’as que s’havia guardat a la banqueta Cortés, el Barça es va fer un fart d’explotar la seva velocitat. Fins que finalment, just abans d’entrar en el temps afegit, Martens va culminar amb l’africana, que es va desfer d’Mbock per velocitat i va tancar la final amb un petit premi per a les de Lluís Cortés.

LETALS

Amb quatre arribades, el Lió en va fer prou per sentenciar amb un 3-0 en vint minuts

LA CLAU

Van de Sanden, per la banda dreta, va ser imparable per a la defensa culer

LA REALITAT

La final va palesar que el Barça encara és molt lluny dels millors d’Europa

EL GOL DE L’HONOR

Oshoala va tancar el partit amb una diana que el Barça va merèixer en el segon temps

MINUT A MINUT

4’ Duggan, a punt de marcar en culminar una contra. El seu xut surt fregant el pal.
5’ Marozsán rep la centrada de Van de Sanden i, sola a l’àrea petita, remata a la xarxa.
8’ Providencial Sandra Paños en aturar una rematada des de molt a prop del Lió.
14’ Hegerberg marca el segon en rematar una altra centrada lateral, i letal, de Van de Sanden.
19’ El tercer, també de Hegerberg, en una jugada calcada als altres gols, però des de l’esquerra.
26’ Alexia a punt de marcar en un lliure directe. La pilota topa en la defensa del Lió.
30’ El quart. Hegerberg torna a fer mal en rematar a la xarxa una centrada des de la dreta, en aquest cas de Bronze.
45’ Alexia rematada de cap un córner i la pilota frega el travesser.
53’ Xut de Le Sommer des de fora de l’àrea que frega l’escaire.
60’ El ritme de joc decau en la segona part. L’Olympique s’ho pren amb més tranquil·litat i al Barça li pesa el resultat.
65’ Hegerberg no encerta una rematada clara després d’una pilota despenjada a l’àrea.
68’ Martens remata, sola en el segon pal, i el seu xut surt desviat.
73’ Losada a punt de marcar en una rematada bombada que surt alta.
80’ Oshoala, a punt de marcar per al Barça en dues accions seguides, la segona després d’una centrada de Marta Torrejón.
89’ Oshoala marca després de rebre una gran passada de Martens. Gol de l’honor del Barça. Un gol per a la història que tanca el partit.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Amb camp per córrer

Arthur Melo ha estat una de les sorpreses més positives de la temporada perquè el seu futbol encaixa en l’ADN del Barça, però el cos tècnic i el club esperen més d’ell en la segona temporada, en què s’ha de consagrar

barcelona
 

Barça i València, condemnats a entendre’s per Denis Suárez

BARCELONA
 

L’aleví A cau en la final

BARCELONA / VILA-REAL
 

Pressa per vendre

barcelona
 

El Barça focalitza el càsting i Alba encara espera rival

BARCELONA
 

Mala peça al teler

BARCELONA
 
Mercat

Take, de la Masia al Madrid

barcelona
 

Suárez: “Després de l’eliminació a Liverpool volia desaparèixer”

BARCELONA
 

Mor l’exdirectiu del Barça Ramon Pont

BARCELONA