Vermaelen

Amb un bon cartell va arribar Thomas Vermaelen després del mundial del Brasil l’estiu de 2014. Ho va fer per 18 milions, procedent de l’Arsenal i per cinc temporades. Aquell “Vermaelen és un central de rendiment immediat” perseguirà sempre l’exdirector esportiu Andoni Zubizarreta, ara a l’Olympique de Marsella amb el mateix càrrec. El belga va arribar lesionat i les lesions musculars han estat una constant en aquests cinc anys, tant quan ha vestit la samarreta del Barça com quan va anar-se’n cedit. La lesió als isquiotibials amb la qual va arribar es va allargar molt i només va diputar un partit, l’últim de la lliga, en la seva primera temporada com a blaugrana. Millor va ser el seu segon curs. Va començar com a titular i fins i tot va marcar contra el Màlaga, el seu únic gol en cinc anys, però les continues lesions només el van deixar participar en cinc partits.

El Barça el va cedir a la Roma, on va estar un any amb els mateixos problemes. En els seus dos darrers cursos al Camp Nou, ja amb Valverde a la banqueta, ha rendit quan ha pogut jugar amb regularitat, com va fer la temporada 2017/18 havent de substituir els lesionats Umtiti i Mascherano. La seva fragilitat física, però, ha estat constant, sobretot en aquest últim curs, en el qual només ha jugat dotze partits. Se’n va amb la carta de llibertat després d’haver disputat 53 partits en cinc anys i haver patit dinou lesions musculars. A 33 anys, estudia les ofertes de l’Olympiaxòs i de l’Anderlecht.

Douglas

Pitjor que el de Vermaelen és el cas de Douglas. El lateral brasiler va fitxar pel Barça, com Vermaelen, l’any 2014 i ha deixat l’entitat després d’haver disputat només vuit partits en cinc anys i no haver tingut èxit en les seves cessions. Va arribar del São Paulo per quatre milions d’euros més 1,5 en variables. Ben aviat es va poder comprovar que no tenia prou qualitat per jugar en el Barça i fins i tot es va convertir en la riota de la graderia quan va sortir a jugar. Només ho va fer cinc vegades en el seu primer any com a blaugrana i tres participacions va tenir en la seva segona temporada a Can Barça. No comptava el brasiler ni per Luis Enrique ni tampoc per Valverde i ha passat els tres darrers anys de contracte cedit. Primer va jugar a l’Sporting de Gijón, el curs passat al Benfica i el que s’acaba de tancar al Sivasspor, equip en el qual ha trobat regularitat, disputant 32 partits i marcant tres gols. Amb la carta de llibertat podrà negociar el seu futur.

I si difícil d’entendre va ser l’arribada de Douglas Pereira ara fa cinc anys, també ho han estat les de dos futbolistes, Murillo i Boateng, que han actuat com a cedits en el Barça des del darrer mercat d’hivern i que han tingut un rendiment pobre i han tornat ja als equips dels quals van sortir: Murillo, al València, i Boateng, al Sassuolo.

Murillo

Una nova lesió de Vermaelen i el genoll d’Umtiti van fer que Valverde demanés un central. La direcció esportiva va apostar per Murillo, però el colombià, que no jugava a Mestalla, pràcticament no ho ha fet tampoc com a blaugrana. Ha participat només en quatre partits, dos de lliga, quan l’equip ja era gairebé campió, i dos de copa.

Boateng

També estranya va ser l’arribada de Boateng. El club va traspassar Munir al Sevilla i Valverde va demanar un davanter centre per donar descans a Luis Suárez. Només aterrar va ser titular a Sevilla en un partit de copa. El seu rendiment ha estat deficient. Cap gol ha fet el davanter ghanès en els quatre partits que ha disputat amb la samarreta blaugrana i ha acabat el curs lesionat.