És el mateix Luis Suárez qui sempre diu que ja té una edat i que entendria que el Barça comencés a rastrejar el mercat en busca del seu substitut o que ha de jugar menys minuts per arribar en forma als moments decisius de la temporada. Però quan la pilota comença a rodar sembla que se n’oblidi. No li agrada que li recordin aquestes paraules i encara menys quedar-se a la banqueta o deixar un partit abans d’hora. És el que té ser una bèstia competitiva com n’hi ha poques actualment.

El fitxatge de Griezmann semblava una amenaça a la seva condició d’intocable. I més encara perquè Valverde ha fet jugar el francès de punta de referència en tots els partits d’aquest estiu. Luis Suárez, per si de cas, ja va començar a marcar territori en el seu primer partit d’aquesta pretemporada. Va entrar al camp en el minut 63 substituint Dembélé. Ho va fer entre una gran ovació. El públic que ahir era al Camp Nou no li va passar gens de factura per haver-se operat abans de la final de la copa del Rei. Va coincidir sobre la gespa uns quants minuts amb Griezmann, a qui va donar instruccions per col·locar-se bé sobre el camp. Va quedar absolutament demostrat que poden compartir onze, amb el francès lleugerament desplaçat a l’esquerra.

Va estar a punt de marcar en una bona jugada individual però la seva rematada picada va topar al lateral de la xarxa de la porteria de l’Arsenal. Però es reservaria el millor per sentenciar el Gamper en l’últim minut. Desmarcada impecable, assistència magnífica de Sergi Roberto i rematada acrobàtica al primer toc. Un gol d’“aquí estic jo”.