Quan un activa neurones i pensa en un Barça-Arsenal, inevitablement se li apareixen imatges icòniques que ja formen part de la història i de l’imaginari blaugrana. El gol de Belletti sota una pluja fina a l’Stade de France, Puyol aixecant aquella Champions de París el 2006, el gol d’Eto’o, Larsson, el barret de Messi a Almunia a l’àrea petita en l’eliminatòria del 2011, la brutal passada filtrada d’Iniesta en aquell gol de Leo, el pòquer de Messi... Mil imatges. Moltes en va deixar també el Gamper d’ahir. Cap de les quals amb la transcendència de les anteriors. El context condiciona, és evident. Parlem d’un Gamper. Tercer partit de la pretemporada. Però el matx sí que va deixar fotografies interessants. El debut de Griezmann, De Jong, Neto i Wagué al Camp Nou –Junior Firpo haurà d’esperar–, els primers minuts de Luis Suárez i Antoine Griezmann junts damunt la gespa, Frenkie de Jong repetint al pivot, la tercera titularitat seguida de Riqui Puig en els tres partits que ha jugat l’equip aquest estiu, el premi de Valverde a Carles Pérez mantenint-lo a l’onze després dels seus dos gols contra el Vissel Kobe, el discurs de Leo Messi en la presentació abans que la pilota entrés en joc... Poc futbol i poc ritme, lògic també en part tenint en compte el punt del curs en què ens trobem, però sí molts al·licients per al públic. Ahir, 98.812 espectadors. La màxima entrada registrada en un Gamper.

Leo Messi no va jugar. Se sabia. Però l’argentí ho acapara tot jugui o no. Hi havia expectació per escoltar les seves paraules després del caos contra el Liverpool d’ara fa uns mesos. No va focalitzar aquest cop el seu missatge en la copa “linda y deseada”. Va preferir donar el prestigi que mereix a la lliga guanyada el curs passat. Messi promet guerra també aquesta temporada. El seu nom va ser el més cantat a la grada durant els 90 minuts. En repetides ocasions. Potser els fidels i els molts turistes presents a l’estadi creien que invocar el seu nom faria canviar d’opinió Valverde i que li donaria alguns minuts. Valverde no està per a concessions. I menys en un amistós. No entrava en els plans i no va jugar. El seu debut serà als Estats Units contra el Nàpols. Sí que van debutar els nous fitxatges. Tots menys Junior Firpo. També se sabia. Igual que Leo Messi, s’estrenarà contra l’equip de Carlo Ancelotti.

Futbolísticament, el partit no va tenir gaire història. Aubameyang va avançar l’Arsenal amb una gran acció personal. Va rebre una pilota al balcó de l’àrea, es va desfer de Jordi Alba amb un gran moviment girant sobre si mateix, canvi de ritme i barraca. Xut ajustat al pal que va deixar clavat Neto. Aquest és el cinquè gol que Aubameyang marca a Neto en pocs mesos, després dels quatre que ja li va fer en les semifinals de l’Europa League, quan Neto defensava la samarreta del València. Els xiulets als exmadridistes Özil i Dani Ceballos van posar la música al partit. El gol del Barça va arribar gràcies a un enorme regal de Maitland-Niles. Miranda va anar a la pressió i Maitland-Niles va fer la resta. Mala cessió a Leno i cap a dins. Gol estúpid. Més estètic va ser el gol de la victòria blaugrana. Quedava un minut per arribar al 90 i va aparèixer Suárez al rescat. Pilota picadeta de Sergi Roberto al cor de l’àrea i rematada acrobàtica de Suárez al fons de la xarxa. Doble bona notícia: el nou rol de Roberto en posicions avançades ja dona fruits i Suárez ha tornat de les vacances amb la punteria afinada, amb l’instint a punt. Potser un benefici col·lateral de l’arribada de Griezmann. Quan un veu les orelles al llop, està més alerta. A Suárez, la competència no el fa petit. El motiva.