Ousmane Dembélé. En les dècimes de segon que es tarda a pronunciar el seu nom, pot haver-se lesionat. Accepteu la hipèrbole. Nina de porcellana. Fragilitat extrema. El currículum de Thomas Vermaelen corre el risc de quedar en simple anècdota en la comparació directa. És així. L’absència ja coneguda de Messi i la baixa d’Ansu Fati situaven el francès ahir en l’onze, però amb Dembélé qualsevol pla previ pot quedar inhabilitat. Li va tornar a passar a Valverde. Unes molèsties musculars a la cuixa esquerra van deixar Ousmane fora del partit contra el Getafe a última hora. Tornava a l’estadi on el setembre del 2017 va trencar-se el tendó del bíceps femoral. Aquella va ser la seva primera gran lesió amb el Barça, l’inici del drama. Va estar entre tres i quatre mesos apartat dels terrenys de joc. Des d’aleshores, lesions i més lesions. Ahir, l’enèsima. Dembélé havia notat molèsties divendres en l’última sessió a Barcelona abans de volar cap a Madrid, però Valverde el va incloure en una llista de dinou homes. Bon nas d’Ernesto. S’ensumava el risc i per això es va emportar un futbolista de més. Bon comodí. Una hora abans del partit arribava el comunicat oficial del club. Dembélé, baixa. Segona lesió de la temporada. KO després del primer partit de lliga a Bilbao, reaparició puntual dimarts contra el Vila-real i de nou cap a la infermeria. Desesperant.

La sensible baixa de Dembélé no va impedir al Barça sumar els tres punts al Coliseum. Primera victòria de la temporada lluny del Camp Nou. Premi, per fi, a la setena jornada de lliga. Victòria necessària per trencar la mala ratxa fora de casa i per guanyar sensacions amb vista al partit contra l’Inter. Sis punts en els últims cinc dies. Victòria pragmàtica i plena d’ofici. Contra el Getafe de Bordalás no hi ha altra recepta. Des del 23 d’abril que el Barça no guanyava un partit com a visitant. Va ser a Vitòria per 0-2 contra l’Alavés. Aquell dia havia marcat Luis Suárez. Havia estat el seu últim gol amb el Barça fora de casa. Contra el Getafe va repetir i curiosament l’equip va repetir també resultat. Victòria per 0-2 amb gols de l’uruguaià i de Junior Firpo.

El Barça va fer un partit seriós, el millor d’aquest curs com a visitant. Sense brillantor en el joc, però interessant en el control de partit. Governant la situació en tot moment. El Getafe només va inquietar en alguna acció aïllada. Però contra les fuetades d’Ángel, Mata i companyia, carta Ter Stegen. El porter alemany va ser decisiu en defensa i atac. Ell va salvar l’1-0 del Getafe en el minut 20 i ell va donar el 0-1 a Suárez en el minut 41. Primer va intervenir per evitar el gol d’Ángel. Cucurella va filtrar una pilota a l’interior de l’àrea del Barça, Mata va rebre d’esquenes a porteria i va connectar amb Ángel, però el xut creuat del davanter del Getafe va trobar la bona resposta d’un Ter Stegen que va reduir molt bé els espais. Aturada de porter de futbol sala. Aturada de mèrit. Va ser determinant en aquesta acció i també en el primer gol del Barça. El Getafe va filtrar una passada llarga per a la cursa d’Àngel, però l’alemany va llegir bé l’acció i va sortir al tall, amb el pit, per desfer el perill. Bona lectura, bon posicionament i precisió mil·limètrica en la passada. Perquè en l’acció continuada va executar una passada llarga per a Luis Suárez, que l’uruguaià no va desaprofitar per obrir el marcador. Ter Stegen, guants a les mans i un altre guant de seda a la bota. Un desplaçament de pilota digne d’un bon central. Suárez, habilitat per Damián, va guanyar l’esquena als centrals i va definir amb una gran vaselina que va penalitzar els dubtes d’un David Soria que es va quedar a mitges tintes en la sortida. Feia més de cinc mesos que Suárez no marcava fora de casa.

Abans, Carles Pérez ja havia avisat en una acció personal que ell mateix es va cuinar. El català va robar la cartera a Nyom i després de retallar dins l’àrea va connectar un xut sec, però va veure com Soria evitava el gol amb una bona aturada a baix. Les baixes d’homes com Messi, el mateix Suárez i Dembélé han permès l’eclosió de futbolistes com Ansu Fati i Carles Pérez. Qui s’hauria imaginat que aquests dos noms sostindrien el Barça en aquest inici de campionat. I no un ni dos partits. Aquí rau el mèrit. Ja no és notícia. Carles Pérez va tornar a ser protagonista ahir. No només per la nova titularitat, sinó pel seu protagonisme. Elèctric a la banda i amb la porteria al cap, seu va ser el xut que va originar el 0-2. Fuetada des de fora de l’àrea, mal refús de Soria i premi per a Junior Firpo, atent per caçar la pilota morta dins l’àrea i fer el segon. El lateral va patir defensivament i va cometre moltíssimes faltes, però el gol li donarà confiança.

El 0-2 també va donar confiança al Barça. Ni tan sols l’expulsió de Clément Lenglet per doble targeta groga va fer perillar la victòria. El Barça va jugar uns deu minuts amb deu homes, però el partit estava controlat. Més incidència tindrà la baixa del francès la pròxima jornada, baixa sensible precisament contra el seu exequip, el Sevilla. Piqué, amb quatre grogues, corria el risc de perdre’s el partit contra els andalusos si en veia una altra. Finalment se’l perdrà Lenglet. Todibo té taula reservada contra l’equip de Lopetegui.