Avui torna la Champions al Camp Nou. Segona jornada de la primera fase després de l’empat sense gols aconseguit a Dortmund de manera miraculosa gràcies a una actuació portentosa de Ter Stegen, amb un penal aturat inclòs. La victòria és molt necessària, perquè donaria tranquil·litat i el Barça faria un pas important de cara a situar-se en bon lloc per classificar-se per als vuitens de final després de l’empat dels seus rivals de grup en la primera jornada. És cabdal no perdre els partits a casa i, per tant, avui contra l’Inter de Milà no val a badar. Gens ni mica. En la màxima competició continental, l’equip blaugrana ha aconseguit fer del Camp Nou un autèntic fortí. Ens hem de remuntar fins a l’any 2013 per trobar l’última derrota a casa, en les semifinals contra el Bayern de Munic (3-0), mentre que per trobar una desfeta en un partit de la primera fase hem d’anar encara més enrere, fins al 2009, contra el Rubin Kazan. El FC Barcelona té el rècord europeu d’imbatibilitat a casa.

Una fortalesa que indica la competitivitat de l’equip al llarg d’aquests anys i que avui serà posada a prova per un molt bon equip, l’Inter de Conte, imbatut en la lliga italiana, i en un ambient enrarit al voltant dels blaugrana. S’està parlant massa poc de futbol en els últims dies, ja que l’actualitat ha estat monopolitzada per algunes diferències entre la plantilla i la junta directiva, posades al descobert per Gerard Piqué després de la victòria a Getafe. No han estat poques les veus que han demanat rentar la roba bruta a casa i s’han fet algunes crides a la unitat per no complicar encara més les coses.

A més a més, el Barça de Valverde no està prou fort futbolísticament per distreure’s amb altres temes que no siguin els esportius. Només s’hauria de centrar a millorar el seu joc, perquè el balanç fins ara deixa bastant a desitjar. El primer triomf a domicili va arribar al camp del Getafe –derrota a San Mamés, empat a Pamplona i a Dortmund, i desfeta humiliant a Granada– i les sensacions que transmet l’equip encara no són les millors. Ni en atac, perquè costa massa crear ocasions, ni en defensa, perquè s’encaixa amb excessiva facilitat. Hi ha massa jugadors lluny del seu millor nivell –tant Piqué com Lenglet s’han queixat de la pretemporada–, així com lesions de peces importants que tampoc han ajudat gaire.

I Messi, el millor, ha estat el gran perjudicat. Lesions i molèsties li han impedit agafar un bon to i l’equip ho ha notat. Per a la cita d’avui torna a la convocatòria, però no s’espera que Valverde el faci jugar des de l’inici per no arriscar, com amb Dembélé, que va caure de la llista contra el Getafe a última hora. Ansu Fati i Alba, per contra, segueixen sense l’alta mèdica. El Barça recupera peces ofensives importants, però sortirà des de l’inici amb el trident format per Luis Suárez, Griezmann i Carles Pérez. Dels dos primers, tothom espera que facin un pas endavant i que liderin l’equip. La defensa de l’Inter és gairebé inexpugnable i es necessitarà una bona dosi d’efectivitat i més presència ofensiva global. Tampoc sembla que Valverde tingui dubtes al mig del camp. S’està consolidant una tripleta i que és la que la majoria de barcelonistes volen veure damunt la gespa. És la formada per Busquets, De Jong i Arthur. Serà clau una bona circulació de pilota i trobar espais en el 3-5-2 de l’Inter de Conte per poder fer-los mal. A la defensa, encara sense Alba i Umtiti, Semedo sortiria a la dreta i passaria davant de Sergi Roberto; Junior, a l’esquerra, i al centre, la parella Piqué-Lenglet, inamovible fins ara.

Per superar aquest Inter de Milà caldrà una molt bona feina col·lectiva. Antonio Conte, tècnic obsessiu i guanyador nat, ha format un conjunt que s’està mostrant intractable en la lliga, amb sis victòries i només dos gols encaixats. Fortalesa defensiva, mig del camp amb capacitat de sacrifici i ben ordenat i una davantera amb jugadors capacitats, com Lautaro Martínez i l’exblaugrana Alexis Sánchez. Lukaku va ser baixa d’última hora. L’Inter no ha guanyat ni ha marcat al Camp Nou en les seves últimes quatre visites, però tenen ben viu el gran record de les semifinals amb Mourinho de l’any 2010 i van acabar guanyant la Champions. Avui, de moment, volen guanyar. I ho lluitaran.