Poc més d’una trentena de culers van decidir acompanyar el Barça fins a l’Aràbia Saudita en aquesta nova supercopa. Avui, seran a l’estadi Rei Abdul·là de Jiddah per donar suport a l’equip d’Ernesto Valverde. Abans de viatjar, van poder comprovar que aquest no és un desplaçament qualsevol, per les particularitats del regne d’Aràbia Saudita. Tots van rebre una carta del Ministeri d’Assumptes Exteriors espanyol amb una sèrie de recomanacions i també de normes d’obligat compliment per no tenir cap problema durant la seva estada. Entre les recomanacions, per exemple, que no portessin samarretes antigues del Barça amb publicitat de Qatar. La raó és que, des que va començar el conflicte amb el Iemen, Aràbia Saudita va entrar en conflicte diplomàtic amb altres països, entre què, Qatar. Lluir publicitat d’aquell país podria ser considerat un insult per les autoritats i els habitants de Jiddah.

L’Aràbia Saudita és un país musulmà que es regeix per la xaria i on molts costums occidentals estan castigats de manera severa. Beure alcohol, fumar, mostrar afecte en públic, l’homosexualitat i la pornografia estan totalment prohibits i els càstigs per infringir aquestes lleis són molts durs. La carta del Ministeri d’Exteriors espanyol explica que algunes lleis són més flexibles per a turistes i estrangers, sobretot des que el govern saudita va decidir obrir-se al turisme i fins i tot fer visats d’aquest tipus, però que és recomanable seguir les seves lleis perquè gran part de la població està en desacord amb aquesta obertura i certes actituds podrien originar conflictes greus.

La carta especifica alguns comportaments que podrien ser objecte d’importants multes o fins i tot presó: comportament indecent que inclogui actes sexuals, reproduir música a gran volum, tocar música en temps de pregària, llançar brossa on no toca, escopir, ocupar seients reservats a gent gran o discapacitats, no portar roba interior, saltar-se barreres en llocs públics i delimitats, colar-se en una cua, portar roba amb missatges que promoguin la discriminació, el racisme, la pornografia o les drogues, escriure o dibuixar en transports públics o murs, fer fotografies o vídeos d’accidents, delictes o incidents, fotografiar edificis del govern o palaus...

Un munt de lleis amb alguna recomanació més, com ara eliminar de tabletes, ordinadors i telèfons mòbils fotografies i vídeos de dones amb poca roba o material pornogràfic, perquè qualsevol d’aquests aparells pot ser revisat quan s’entra al país. Qualsevol medicament ha d’anar acompanyat de recepta mèdica, perquè podria ser considerat una droga, no és recomanable fer qualsevol salutació efusiva en públic, ni lluir tatuatges i és molt important respectar el temps de pregària (ho fan sis vegades al dia).

Les lleis encara són més estrictes amb les dones: no poden portar roba ajustada, pantalons curts (els homes, tampoc), ni samarretes curtes, la roba interior no pot ser visible, no es poden mostrar les espatlles, el melic, ni les cames (els homes no poden anar sense samarreta), no es poden banyar a les piscines dels hotels i tenen restringits els horaris per anar al gimnàs i els restaurants tenen espais separats, amb entrada diferent: una només per a homes i una per a famílies, on les dones sí que hi poden ser.