Barça

XAVI VILAJOANA

PRECANDIDAT A LA PRESIDÈNCIA DEL FC BARCELONA

“Tinc un avantatge, que tinc identificat tot el que no s’ha fet bé”

“Em presento per diverses raons. Primer perquè, si miro els precandidats que hi ha, com a soci, no aniria a votar. També per consolidar el que he fet i canviar la política esportiva”

“La solució per reduir la massa salarial és apostar per la base”

Vaig pensar a dimitir diverses vegades, però vaig pensar en el Barça. Tenia responsabilitat en una àrea clau com és el futbol de base
Tebas és soci del Barça? No. El club serà el que vulguin els seus socis i estarà sempre al costat del que decideixi el poble de Catalunya

Xavi Vilajoana (Barcelona, 2 de gener del 1973) ha passat en pocs dies de ser directiu del Barça a convertir-se en precandidat a la presidència del club. Va acompanyar Josep Maria Bartomeu fins a l’últim dia i ara vol ser el seu successor amb un projecte nou. Exjugador del club en categories inferiors i també en la secció de futbol sala, creu que des del futbol de base, del qual ha estat el màxim responsable els últims temps, es pot redreçar la situació esportiva i econòmica del club.

Per què ha decidit fer el pas i ser precandidat a la presidència del Barça?
La primera raó és perquè, com a soci, si miro els precandidats que hi ha, segurament em quedaria a casa i no aniria a votar. A més, vull consolidar els canvis que he fet en el futbol de base els últims mesos. I també canviar la política esportiva. Això només ho pots fer si ets president. És el president qui ha de reforçar l’entrenador perquè prengui decisions valentes. A més, el Barça m’apassiona. Treballaria sempre pel club, ja ho feia quan vestia la samarreta.
Què pot aportar al Barça?
Crec que tinc uns actius que cap altre precandidat té. Les eleccions arriben a mitja temporada, amb una situació econòmica complicada i el nou president no pot equivocar-se gaire. Sé perfectament el que s’ha fet bé i el que s’ha fet malament. Sé que cal millorar i podré prendre decisions ràpides i contundents.
És continuista?
He treballat amb tres juntes directives. Amb Laporta, Rosell i Bartomeu. De totes tres em quedaria coses i en canviaria d’altres. També de la de Bartomeu. Hi ha hagut bons projectes i no he estat d’acord amb d’altres. L’avantatge que tinc és que tinc identificats els que no s’han fet bé.
Quins?
Per exemple, la política esportiva del primer equip i durant molt temps del filial. Estava molt allunyada del que jo crec que ha de ser. Una altra cosa que no s’ha fet bé, crec, és que un club també ha de ser molt transparent pel que fa a la gestió. El president ha de transmetre constantment als socis el que fa, respectant la confidencialitat de dades.
Marcarà distància amb Bartomeu durant la campanya?
Jo vull explicar els projectes que he aportat al club. Crec que han crescut moltíssim. El president és responsable de tot, de les coses bones i de les dolentes. Per tant, l’única manera per assumir responsabilitats és sent president del Barça. A mi l’únic que em lliga al club és l’amor pel Barça. Faré autocrítica del que s’ha fet malament i seguiré endavant amb el que s’ha fet bé en aquests cinc anys.
Discrepava de certes coses i va estar a punt de plegar diverses vegades. Per què no ho va fer?
Perquè si hagués deixat les meves responsabilitats, m’hauria beneficiat jo i no el Barça. Si no hagués tingut cap àrea de responsabilitat, hauria marxat, però en tenia una de clau, com és el futbol de base. Des d’allà podia sumar, des de fora no. He pogut garantir el model, primer fins al cadet, després fins al juvenil i els últims vuit mesos en el filial i el femení.
En què no estava d’acord amb la junta pel que fa a la política esportiva?
Teníem un equip bo i consolidat amb molts jugadors del planter. Ens havíem d’anticipar al relleu generacional mirant també al planter. Històricament, els millors resultats han arribat amb gent de la casa. Si tens dividit el futbol de base, no tens una visió global de tot el club. Si tu busques un jugador per al primer equip en una posició, has de mirar cap avall. Però no només al filial, també al juvenil. Per saber si has de fitxar o no. O has de buscar un reforç per pocs anys perquè en poc temps tindràs coberta la posició amb algú del planter. No pots fitxar gent que després faci de tap per a la gent de la casa. Has de tenir molt clara la línia de successió. Així ho hem fet aquesta temporada amb el filial.
Ha d’avalar?
Tinc entès que no. Ho veig molt positiu perquè em permet no estar pendent dels diners i poder comptar amb gent molt competent i de talent. Per fer l’equip de la candidatura, puc mirar més el talent que els diners. A més, em fa independent. De tot això, se’n beneficiarà el club.
Què li han dit els seus excompanys de junta?
Els ho vaig comunicar en l’última reunió de junta directiva i em van animar. Aquests últims dies no he parlat amb ningú.
Econòmicament la situació del club és complicada. Vostè acaba de sortir. Tan dolenta és?
És complexa, però normal quan d’un dia per l’altre et tanquen una aixeta de 300 milions d’euros, que és el que donaven l’estadi, les botigues i el museu. Això no hi ha club, empresa, institució que no ho noti. Una altra cosa és que no hauries de tenir una massa salarial tan alta. I això va associat, com he dit abans, a una política esportiva incorrecta. També dic que si demà es troba una vacuna, tots aquests ingressos es recuperaran.
O sigui que per a vostè la solució als mals econòmics del club depenen d’una bona política esportiva?
Absolutament. Amb menys recursos, ben posats a la base, aconsegueixes tenir una massa salarial molt més controlada i una renovació de jugadors molt més fluida. Tu només has de fitxar jugadors que siguin molt millors que els de casa i en posicions que no tinguis cobertes.
Un dels mals econòmics són els diners gastats en Coutinho, Dembélé i Griezmann?
Amb el meu model, això era evitable. És impossible encertar tots els fitxatges, però no pots cometre errades de 400 milions d’euros. Has de limitar el risc i això ho pots fer anant només a buscar les peces que et falten.
Quina idea té per al planter?
La que ja havia començat a desenvolupar. Jo vaig tenir la sort de conèixer en primera persona Laureano Ruiz, el millor formador que hi ha. Ell t’ensenyava a jugar a futbol. Per això aquests anys hem potenciat la formació dels entrenadors de la base, perquè són ells els que t’ensenyen a jugar. Per posar un exemple, vaig decidir que no hi hagués cap retribució per a cap entrenador del futbol de base lligada als resultats, tot són conceptes formatius. Si no tens els millors formadors, no pots tenir els millors jugadors. Si tu busques el talent jove, després l’has de fer créixer.
Què em diu de noms com Joan Vilà o Albert Benaiges?
Tots els que entenen i han viscut aquest model sempre sumaran. En el club hi ha molts tècnics anònims que estan fent una gran tasca. Hem creat una àrea de metodologia que dirigeix Paco Seirul·lo que ha donat eines a tots els tècnics per millorar el talent. Amb ell i Joan Vilà havíem parlat molt fa uns anys. I em deien que tot anava bé fins a cadets, però després la cosa es torçava.
Per què no s’han consolidat jugadors del planter en el primer equip, Ansu Fati a banda, des de Sergi Roberto?
Per dues raons. Una perquè es va produir un tall en el pas de cadets a juvenils i ens marxaven molt bons jugadors. Faltava un disseny de carrera. Prendre decisions que motivessin els jugadors. Després, per apostar per gent de la casa s’hi ha de creure de veritat. Amb fets. Has de reforçar la figura de l’entrenador del primer equip i fer-li saber que l’alternativa sempre ha d’estar en el futbol de base.
Vostè sempre va ser molt crític amb Pep Segura.
Sí, però no perquè no fos un bon professional. Era crític perquè tenia una idea diferent de la del nostre model.
I què me’n diu dels estrangers, molts sense prou qualitat, arribats al filial?
Aquest ha estat un dels motius de discussió constant amb la secretaria tècnica que hi havia. Per això, quan fa vuit mesos em van donar la responsabilitat del filial, vaig veure l’oportunitat de reconduir la situació dels fixatges que no milloraven gens el que teníem. Per això, tenim la plantilla més jove de la història del filial. I el mateix amb el juvenil, hem pujat directament set cadets al juvenil A. És creure en el talent independentment de l’edat.
Com veu l’equip?
Creixerà molt. Sé que hi ha molt debat pel dibuix, pel 4-2-3-1. El dibuix es veu només quan la pilota és al cercle central. Cruyff, Guardiola, Rijkaard, Koeman, tots tenen un model de joc amb la pilota com a protagonista. Koeman ho va viure en primera persona amb en Johan i ho té molt interioritzat.
Vostè aposta per la continuïtat de Koeman.
Sí. Em semblaria una temeritat que al mes de gener algú s’aventurés a dir que Koeman no serà l’entrenador del Barça la temporada següent. Els projectes necessiten temps.
Víctor Font ha dit que, amb ell, Neymar no tornaria. I amb vostè?
Tenim prou talent a la casa i jugadors que pugen molt forts per anar a buscar segones parts. No és sobre la taula.
Si guanya intentarà convèncer Messi perquè es quedi?
Si guanyo, parlaré amb ell. Vull saber tot el que pensa. Sense aquesta prèvia em sembla un atreviment dir si el convencerem o no. Em sembla irreal.
Però li agradaria que continués...
És el millor jugador de la història del club i mereix continuar molts anys, però insisteixo: això mereix una conversa. Ell ha de dir el que pensa i jo li exposaria com veig el seu futur en el club.
Canviant de tema, com veu l’Espai Barça?
Dins l’Espai Barça hi ha molts projectes. El Johan Cruyff –que ja està fet–, el Palau, el Camp Nou, un canvi brutal del barri de les Corts. Quan es va aprovar, la situació no era l’actual i el projecte ha canviat molt. Per això crec que s’hauria de tornar a sotmetre a la voluntat del soci. El Camp Nou s’ha de reformar. És indiscutible. El Barça mereix tenir un estadi millor. Després s’ha de mirar la manera de finançar tot el projecte.
Es va tancar bé el Barçagate?
Crec que no. S’hauria d’haver estat molt més contundent perquè les coses es van fer malament. Si soc president, depuraré responsabilitats d’un tema que va ser molt desagradable.
Javier Tebas va recomanar als precandidats que deixessin de banda el tema de l’independentisme. Què ha de dir?
És soci del Barça? No. El Barça sempre serà el que vulguin els seus socis i, com a club, com a institució més important de Catalunya, estarà al costat del que decideixi el poble de Catalunya.
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.