Barça

JONAS GONÇALVES

EXJUGADOR DEL BENFICA

“Al Xavi jugador se’l patia i se’l disfrutava a parts iguals”

Jonas és el segon estranger rere Óscar Cardozo que més gols ha fet amb la samarreta del Benfica

“Als 18 anys volia ser farmacèutic i als 20 vaig decidir apostar pel futbol. Avui això seria impossible”

Jorge Jesús és un gran entrenador. Amb ell vaig jugar a un nivell que ni m’hauria arribat a imaginar

Era d’aquells davanters atípics, que no destacaven ni per ser especialment ràpids, ni tampoc els més forts. No era hàbil ni tenia un gran joc aeri, però més enllà de no tenir virtuts visibles, dominava l’ofici del 9. Tant, que amb la samarreta del Benfica, Jonas Gonçalves (Bebedouro, Brasil, 1984) va marcar 137 gols en tan sols 184 aparicions. Una relació intensa que es va acabar l’any 2019, quan el davanter va decidir que als 34 anys, ja res milloraria el que havia viscut a Da Luz i va decidir retirar-se.

Ho va deixar amb 34 anys, però amb la sensació que encara tenia futbol...
Sí, pot ser, però tenia ganes d’estar amb la meva família, de poder dedicar-los el temps que el futbol no em va permetre. Estic tranquil, sovint a casa dels meus pares, també estudiant economia i tinc empreses d’inversió aquí, al Brasil. No estic gaire a prop del món del futbol, però sóc feliç. Si hagués continuat hauria d’haver renunciat a moltes coses, i no hi estava disposat.
No li agrada ni tan sols mirar-lo?
Això sí. No estic en el futbol però estic pendent de tot el que passa. L’acompanyo des de la distància.
Vostè va voler ser farmacèutic abans que golejador.
Sí, perquè el meu germà gran ho és i amb 18 anys, abans de decidir apostar pel futbol, vaig arribar a fer els dos primers anys de farmàcia. La meva carrera va ser molt atípica perquè fins als 20 anys no vaig tenir clar que seria futbolista professional. Crec que avui dia seria impossible que passés alguna cosa així.
Dani Alves va dir fa uns dies allò que no s’ha de mirar el DNI...
Sí, però des del 2004, quan jo m’hi vaig posar, el futbol i les estructures de futbol de base han canviat molt. I jo veig quasi impossible que algú que s’hi posa amb 20 anys, com jo vaig fer en el Guaraní de Campinas, a l’interior de São Paulo, pugui realment tenir aquesta oportunitat d’acabar fent una carrera com la meva.
Va arribar tard al futbol professional i es va retirar perquè va voler, no perquè la pilota el retirés. Ho tenia decidit així?
Sí, van ser 15 anys de futbol, i per a mi van ser suficients. El fet de no haver-me format en un planter de forma contínua va fer que mai fos un jugador gaire potent ni preparat físicament. Per això quan vaig arribar als 31 o 32 anys vaig començar a veure que encarava el meu límit.
En el Benfica va fer 137 gols en 184 aparicions. Una brutalitat...
Per a mi el Benfica van ser cinc anys impressionants, hi vaig viure els moments més bonics de la meva carrera a tots els nivells. Quan vaig deixar el València tenia el dubte de si realment tindria la capacitat de continuar jugant al primer nivell, i en el Benfica vaig trobar un lloc perfecte. El meu respecte i afecte cap al club són infinits.
Com és ser jugador del Benfica?
Una responsabilitat molt gran. A vegades la gent, pel fet de ser d’un país petit com pugui ser Portugal, no és conscient de la dimensió que té el Benfica, un club apassionat i que mou moltíssima gent. Quant a massa social no té res a envejar als grans clubs de la Premier League o de les altres grans competicions. Lisboa i el Benfica et fan sentir les 24 hores del dia el que representa.
Vostè no tenia grans dots atlètics, però era un futbolista que entenia el joc...
Tal qual, les meves característiques eren aquestes. Mai vaig ser un futbolista potent, ni ràpid, ni tampoc de força, i crec que això em feia pensar de manera una mica diferent. Tècnicament treballava molt per fer coses diferents i també m’obsessionava bastant la meva relació amb el gol. Em quedava tots els dies per millorar la definició.
Tothom qui ha treballat amb Jorge Jesús parla d’un entrenador diferent, molt preparat...
És un grandíssim entrenador. Ell i Rui Costa em van convèncer per fitxar pel Benfica i l’any que vaig compartir amb Jesús per a mi va ser molt important, en l’any que vam compartir vestidor vaig jugar un futbol que ni m’hauria imaginat. Li estic molt agraït i hi mantinc encara l’amistat. És un obsés del treball, amb pilota i sense, però li agrada sobretot que els seus equips sàpiguen què fer quan la tenen i com a davanter sempre et dona una gran llibertat.
Li va sorprendre la contundència amb què el Benfica va derrotar el Barça a Lisboa?
No, perquè el Benfica és un equip que té aquesta capacitat de ser agressiu, és un equip que està acostumat a jugar a l’atac, i la veritat és que va ser una nit molt bonica a Lisboa i em vaig alegrar molt per tots els benfiquistes.
Aquell dia va brillar especialment Darwin Núñez. Li agrada com a davanter?
Sí, és un atacant ràpid, potent; avui dia contra rivals com el Barça necessites futbolistes així, amb molta determinació per poder-los fer mal. I el Benfica els té, no només Núñez.
Com imagina el Xavi entrenador?
Vaig tenir l’oportunitat d’enfrontar-me al Xavi jugador, i la veritat és que era un espectacle, com a rival es patia i es disfrutava a parts iguals perquè tenia una capacitat per dominar els partits que era insultant. No sé si és el millor moment per posar-se al capdavant d’un equip com el Barça, però sí sé que el que fa falta ara és un entrenador que tingui la capacitat per interpretar el joc com només ell ho feia
.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.