El somni de dormir en una de les places que donen accés a la Champions es va esfumar de manera cruel. Quan tothom donava per fet que el Barça tornaria de Granada amb la feina feta, un gol de Puertas en l’últim minut del temps reglamentari va privar els blaugrana d’enlairar-se en la classificació una vegada per totes i ocupar la posició que els correspondria per jugadors i pressupost.

El cop és d’aquells que fan mal, per inesperat i perquè arriba tot just abans del clàssic contra el Madrid en la semifinal de la supercopa i la victòria hauria servit d’injecció de moral i confiança de cara a competir pel primer títol de la temporada. A hores d’ara, però, els triomfs el Barça se’ls ha de treballar de valent, i contra el Granada no va saber ni poder fer les coses prou bé per tornar amb els tres punts cap a casa. Els de Xavi no van fer un bon partit. El retrocés, en aquest aspecte, és evident i va tornar a quedar demostrat que el marge de millora és amplíssim.

Però, malgrat tot, el Barça va acaronar el triomf durant gairebé tot el partit gràcies de nou a Luuk de Jong, que de les brometes i els mems de l’inici de temporada ha passat a guanyar-se el respecte per la seva professionalitat, perquè no té mai una mala paraula i ara també pels gols. Se’l va fitxar pel seu joc aeri i el seu cap ja comença a tenir valor. A Mallorca va donar els tres punts i contra el Granada poc li va faltar. La seva rematada per obrir la llauna va ser inapel·lable. Val a dir, però, que Dani Alves li va servir un caramelet en forma de centrada. Una assistència que ens va fer retrocedir a temporades anteriors, quan el brasiler era l’amo absolut de la banda dreta.

Alves ja va advertir que no venia a gaudir de la vida a Barcelona, sinó que tornava per jugar i per posar les coses difícils als seus companys. I després del partit d’ahir, ben segur que Dest i Mingueza no poden estar tranquils. Perquè, tret d’un parell de jugades en què Darwin Machís se li va escapar amb massa facilitat, el brasiler va demostrar que està en forma i que continua sent un lateral amb un toc privilegiat de pilota, que entén el joc i amb un esperit competitiu espectacular.

Al seu davant a la banda dreta, hi va tenir Dembélé, gens encertat contra el Granada, més pendent de fer la seva jugada individual que no pas de participar en el joc coral de l’equip. Decisiu a Linares en la copa, ahir es va veure la versió més anàrquica i desesperant del francès, desafortunat en l’un contra un i en la rematada. De fet, va fer més mal Jutglà per l’esquerra, que va servir un parell de bones centrades, una de rematada fent l’escorpí per Luuk de Jong, pletòric de confiança. I l’holandès hauria pogut marxar amb un doblet si el VAR no hagués filat massa prim quan li va anul·lar un gol per un fora de joc de Gavi en l’inici de la jugada.

Però, tret d’aquest parell d’ocasions, poc més va concedir el Granada, molt sòlid i ordenat al darrere. Si bé no va saber robar la pilota al Barça en la pressió avançada per fer mal, sí que va privar l’equip de clarividència ofensiva. Els blaugrana, però, van fer el mateix i van mantenir a ratlla el conjunt de Robert Moreno, que amb prou feines va inquietar la porteria de Ter Stegen. L’alemany només va haver d’intervenir en una ocasió de Darwin Machís. La seva mà, clau. Sembla que comença a recuperar el seu nivell.

Havent fet part de la feina, el Barça no va saber tancar el partit amb un segon gol, malgrat que Abde el va tenir a tocar, però la seva rematada en un contraatac va marxar fregant el pal. La falta d’efectivitat, però, és un problema endèmic aquesta temporada. No semblava tampoc que el Granada pogués fer mal de jugada, però en un partit pot passar de tot i, en aquest sentit, els blaugrana aquest any estan de pega. Perquè Eric Garcia es va haver de retirar abans d’hora per unes molèsties als isquiotibials i, quan faltaven deu minuts per al final, Gavi va veure la segona groga i va ser expulsat. Massa impetuós, Xavi l’hauria d’haver canviat abans, perquè el jove migcampista estava jugant amb foc. De fet, quasi sempre ho fa, i aquesta és una de les coses que haurà de millorar en el futur perquè els àrbitres ja el tenen clissat i no li perdonen els errors de joventut.

Amb el reaparegut Memphis sobre la gespa, els blaugrana no van saber jugar els minuts finals. S’havien de defensar amb la pilota i a camp contrari i no ho van fer. Massa nervis, massa pèrdues i massa imprecisions. I això va donar ales al Granada per continuar-ho intentant fins al final. I els andalusos van trobar el premi en el minut 89 gràcies al gol d’Antonio Puertas, que va caçar un refús en un servei de córner i la va clavar a l’escaire. De nou la pilota aturada va condemnar el Barça, que va deixar escapar dos punts vitals.