El cas Negreira agafa embranzida. La fiscalia va formalitzar ahir la denúncia al jutjat d’instrucció número 1 de Barcelona. Ja és oficial. En la denúncia s’acusa el FC Barcelona com a persona jurídica i també els expresidents Sandro Rosell i Josep Maria Bartomeu, el CEO Òscar Grau i el director d’esports professionals Albert Soler i Enríquez Negreira, per un suposat delicte continuat de corrupció entre particulars en l’àmbit esportiu, un delicte continuat d’administració deslleial i un delicte continuat de falsedat en document mercantil.

En l’escrit, la fiscalia confirma els pagaments del Barça al vicepresident del CTA Enríquez Negreira. Es tracta de 7,3 milions d’euros entre els anys 2001 i 2018. La fiscalia sosté que el Barça va tenir “un acord verbal confidencial” amb el denunciat Enríquez Negreira perquè, “aprofitant el seu alt càrrec dins el Comitè Tècnic d’Àrbitres, fes tractes de favor al club blaugrana a canvi de diners amb la intenció d’influir en la presa de decisions dels àrbitres i en els resultats esportius de l’entitat”.

Entre els anys 2014 i 2015 el Barça va pagar 1.286.530,18 euros a l’empresa DASNIL 95, propietat de Negreira. I entre els anys 2016 i 2018 els pagaments van ser d’1.685.142,83 euros. Els pagaments es feien per transferència bancària. La suma total del que va percebre Negreira només durant el període investigat és de 2.971.673,01 euros. En el període anterior, comprès entre els anys 2011 i 2014, amb Rosell de president, els pagaments van superar els dos milions d’euros. El juny de 2018 el Barça va pagar l’última factura, data que coincideix amb la constitució d’un nou CTA i amb la sortida d’Enríquez Negreira del Comitè. Quan el FC Barcelona va decidir posar fi als pagaments, Enríquez Negreira va enviar una carta amenaçant el club i Dasnil 95 va reduir la facturació fins als 7.384 euros l’exercici 2019. Des d’aquell moment, l’empresa es manté inactiva i sense facturar.

La investigació va néixer en el seu dia arran d’una inspecció d’Hisenda a Enríquez Negreira. Va ser aleshores quan es va requerir al club la “còpia dels vídeos, documents o informes on es van concretar els treballs d’assessorament específic fets per Negreira. La resposta del FCB va ser que no havia trobat la documentació requerida”. L’Agència Tributària va estimar que “no existia connexió entre la despesa realitzada i la generació de rendiment, i tampoc no s’individualitzava el servei prestat ni relació directa amb l’activitat empresarial o professional del club”. La inspecció va concloure que les factures no tenien validesa perquè “no es corresponien amb prestacions de serveis per part de les empreses” de Negreira “davant la falta d’una prova que acredités la realitat de l’activitat desenvolupada per aquelles”.

La legislació preveu penes entre sis mesos i quatre anys de presó per corrupció, i sis mesos i tres anys per administració deslleial. En el cas del Barça com a institució, el Codi Penal estableix que les entitats condemnades per corrupció entre particulars han de pagar una multa. En casos extrems, podria castigar-se amb el descens de categoria i fins i tot la dissolució. L’actual llei de l’esport i el reglament de la FEF, no obstant, diu que les infraccions greus prescriuen als tres anys. Una altra cosa és a nivell internacional. El reglament de la UEFA estableix que un club que vulgui competir en alguna de les seves competicions –Champions, Europa League i Conference League– “no pot estar implicat en cap activitat destinada a organitzar o influir en el resultat d’un partit nacional o internacional”. Perilla la Champions per al Barça.