La fiscalia recorre contra la imputació de Laporta
La fiscalia Anticorrupció ha recorregut contra la imputació del president del Barça, Joan Laporta, en el cas Negreira. Tal com informa l’agència EFE, la fiscalia conclou que els possibles delictes de Laporta haurien prescrit el juliol del 2020, sense que se’l pugui considerar responsable dels pagaments que van fer les juntes directives que el van succeir.
En el seu recurs, al qual ha tingut accés EFE, els fiscals Luis García Cantón i Ricardo Sanz-Garea demanen a l’Audiència de Barcelona que revoqui la interlocutòria en què el jutge instructor acorda investigar Laporta perquè considera que els pagaments efectuats entre el 2008 i el 2010 a l’exvicepresident del Comitè Tècnic d’Àrbitres (CTA) José María Enríquez Negreira no han prescrit.
El jutge Joaquín Aguirre argumenta en la seva interlocutòria que el termini de prescripció per suborn continuat és de deu anys -que s’han de comptar enrere- des de la data de l’últim pagament a Negreira, el juliol del 2018, i insisteix que el delicte és atribuïble als diferents presidents que es van succeir al Barça, perquè la part “pagadora” era sempre la mateixa, el club.
Els fiscals, no obstant, discrepen del còmput dut a terme pel jutge i la “direcció temporal” en què aplica els terminis de prescripció, que creuen que s’ha de comptar des de l’última infracció penal fins a l’actualitat.
Segons el recurs, Laporta va acabar la seva presidència el 30 de juny del 2010, per la qual cosa la responsabilitat pels seus possibles delictes “va prescriure deu anys després, lluny del març del 2023, en què va ser admesa la denúncia de la Fiscalia”.
No hi ha indicis d’un pacte entre presidents
Un altre dels arguments que discuteixen els fiscals és la teoria de l’”autoria adhesiva” en què es va basar el jutge per responsabilitzar tots els presidents del Barça dels pagaments que el club va fer a Negreira entre els anys 2001 i 2018, que sumaven 7,3 milions d’euros.
Per als fiscals, a Laporta només se li poden exigir responsabilitats pels “fets u omissions” sobre els quals pogués tenir “domini”, sense que hi hagi el més “lleu indici” que hi hagués un “acord, connivència, conveni o concert entre els successius dirigents del FCB” en relació amb els pagaments a Negreira.
En aquest sentit, recorda el ministeri públic que al llarg de la instrucció del cas, “no s’ha plantejat mai l’opció -ni tan sols com a mera possibilitat-” de l’existència d’un “pacte” entre els presidents investigats i les persones que van formar part de les seves successives juntes directives.
“En cap moment s’ha considerat que els diferents intervinents actuessin en una mena de repartiment de papers amb aportacions casuals recíproques que poguessin donar lloc al que s’ha anomenat imputació conjunta”, recalca el recurs.
Segons els fiscals Anticorrupció, cada president i cada junta directiva “respon pels pagaments realitzats al senyor Enríquez Negreira durant el període en què van exercir els seus càrrecs, sense que puguin ser atribuïts, per exemple, al senyor Rosell els pagaments que podia haver realitzat Bertomeu o a aquest els realitzats pel senyor Laporta”.
La Fiscalia aclareix en el seu escrit que el recurs contra la imputació de Laporta no implica que el ministeri públic discrepi que el jutge instructor hagi imputat un delicte de suborn als investigats pel “cas Negreira”, en entendre que el càrrec de vicepresident del CTA es pot considerar anàleg al de funcionari públic a efectes penals.
La imputació per suborn ha estat recorreguda davant l’Audiència de Barcelona per les defenses dels expresidents del Barça Josep Maria Bertomeu i Sandro Rosell i pel mateix club, tot i que la Fiscalia encara no s’ha pronunciat sobre aquesta qualificació penal.
En aquest sentit, l’escrit insisteix que el plantejament de la Fiscalia “és exactament el mateix, es considerin o no suborn els suposats pagaments realitzats pel FCB a Enríquez Negreira i al seu fill”.
Notícies
Dimecres,1 maig 2024
