Des de fa algunes temporades diversos clubs de la lliga espanyola viuen escanyats a l’hora de remodelar les seves plantilles, ja que els comptes econòmics no els permeten fer els moviments que desitgen i pateixen fins a l’últim moment per poder inscriure els nous jugadors del primer equip en la competició nacional, corrent els riscos que això suposa. El problema s’ha accentuat en l’últim mercat de fitxatges, perquè no només el Barça tremola per complir amb la normativa, sinó que també el Betis, el Granada i el Getafe han hagut de suar de valent per quadrar números mentre bregaven amb la intranquil·litat d’alguns futbolistes pel fet de no saber si podrien jugar, cosa que al cap i a la fi no només perjudica el club que ho pateix sinó tota la competició.

A pesar de la rectitud que sempre ha mostrat, Javier Tebas, president de LaLiga, finalment ha deixat lluir un cert caràcter empàtic i ha donat llum verd a la incorporació de certs canvis en l’estricte control econòmic que la patronal exerceix sobre els clubs. Un dels canvis és ampliar el termini de recuperació de les pèrdues generades arran de la pandèmia de covid, que fins ara estava fixat en un lustre. Una altra alteració és la congelació del deute que es deriva de la baixada d’ingressos en abonaments, taquilla i explotació d’instal·lació que genera posar en marxa la remodelació d’un estadi. L’organisme permet fins a tres anys de marge per tornar a estar operatiu; això sí, amb un benefici màxim del 5% de la seva xifra de negoci.

La campanada, però, és el permís als clubs excedits en el límit salarial per gastar ja a partir del pròxim mercat d’hivern un 60% en fitxatges dels costos reduïts prèviament, i fins a un 70% si l’estalvi prové d’un jugador franquícia, el cost del qual suposa un 5% del límit total. La xifra anterior estava estipulada en un 50% i amb el canvi es vol recuperar competitivitat respecte a altres lligues. A la pràctica, per al Barça, tot això es tradueix en més llibertat de moviments de cara a la incorporació del davanter Vitor Roque al gener.